Gràcies mil papallona!! Sort que no m'agafes en un dia especielment sensible, que sinó me pos a plorar aquí, a nes ciber (és que encara no tenc internet a nes pis!).
Sa veritat és que m'hi trob bastant bé a Barcelona, però quan record sa gent que hi ha per sa roqueta...persones com tu que sempre hi són quan necessit xerrar amb qualcú... pens que una visita a Mallorca tampoc no estaria malament. I encara falta un mes per tornar!! No sé si aguantaré. En tot cas, quan tengui un dia d'aquests tontos, ja saps, dies en que ho enviaries tot no sé exactament on, llegiré aquest poema taaan... preciós!! que m'has escrit i ho acabaré de treure tot (diuen que plorar de tan en tan és una bona teràpia).
Moltes besades, papallona, i no deixis d'escriue ni de volar.
Ah! I quan torni lo primer serà sa visita a nes santuari. Ja me toca! Sinó el pare Curro s'enfadarà, jejeje

Hola Aineta! Som sa lluna. He llegit tots es teus relats i poemes i no sabia quin comentar (perquè m'han agradat tots!!) Si a nes final m'he aturat en aquest és perquè jo també vaig ésser en aquest viatge i totes ses experiències que expliques les vam viure juntes. Sa diferència és que jo no ho hagués sabut contar tal com ho fas tu. Per això crec que hauries de canviar el que poses a sa biografia. Fes cas del que te diu sa gent: sigues més optimista i puja aquesta autoestima, que tu vals molt, un món! Amb sa confiança que mos tenim, saps que no t'ho diria si no ho pensés.
Molts d'ànims i, com ja t'ha dit n'Heura, no t'aturis mai d'escriure!
Mil besades