A Polònia

Un relat de: papallona

La fredor del mar Bàltic, la brillant sorra de les teves platges, els arbres altíssims, les carreteres estretíssimes, totes en mal estat, aquelles paradetes de gelats enormes, els autocars tercermundistes, les patates bullides i sopa clara de cada dia, les cases de juguet, aquells petits cementeris descoberts al costat de la carretera, la pobresa dels teus carrers... Tot són imatges que em transporten al teu record.
Els teus humils habitants ens varen acollir amb el més amable somriure, amb la millor de les benvingudes. Sorpresos per la nostra providència, s'imaginaven la nostre illa com un petit paradís, i a nosaltres ens idolatraven com si fossem d'una casta superior. Nosaltres, agraïts per la millor amabilitat, varem voler conèixer la teva terra tan verda i pobre, les costums i creences dels teus habitants. Varem conèixer de primera mà la crua realitat que viu la teva gent, que submergida amb la més dura pobresa, ens va oferir tot el que tenia. És cert que també varem trobar a algú que no es refiava de nosaltres pel simple fet de ser estrangers, persones d'idees fixes, que tancades dins el seu món, ferides per les engrunes del passat, tenen por del invasor. Però ara tan sols ens ha quedat el bon record de la teva simpatia i humilitat, d'aquelles petites anècdotes que s'han convertit en experiència.
Aquesta experiència ens ha fet créixer. Ens varem adonar de la sort que tenim de ser el què som, de viure on vivim, de tenir el que tenim... Per tot això Polònia, mil milions de gràcies.

Comentaris

  • enhorabona![Ofensiu]
    papalluna | 22-06-2005

    Hola Aineta! Som sa lluna. He llegit tots es teus relats i poemes i no sabia quin comentar (perquè m'han agradat tots!!) Si a nes final m'he aturat en aquest és perquè jo també vaig ésser en aquest viatge i totes ses experiències que expliques les vam viure juntes. Sa diferència és que jo no ho hagués sabut contar tal com ho fas tu. Per això crec que hauries de canviar el que poses a sa biografia. Fes cas del que te diu sa gent: sigues més optimista i puja aquesta autoestima, que tu vals molt, un món! Amb sa confiança que mos tenim, saps que no t'ho diria si no ho pensés.
    Molts d'ànims i, com ja t'ha dit n'Heura, no t'aturis mai d'escriure!
    Mil besades

  • De cada viatge[Ofensiu]
    ROSASP | 15-06-2005

    de cada experiència, de les noves percepcions en llocs desconeguts, neix un esclat dins de cor. Els record de tantes imatges, dels rostres de la gent, de la pobresa que s'endevina en els carrerons perduts de tantes coses.
    S'aprèn a valorar el que tenim, mirant més endins dels ulls, amb el cor obert per deixar-hi entrar noves idees, nous móns i noves músiques.
    Cada camí descobert ens dóna més informació per poder créixer.

    Un petó!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de papallona

papallona

16 Relats

80 Comentaris

25827 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Hola, el meu nom és Aina i vaig néixer dia 20 de setembre de 1987. Visc a la planura de la magnífica illa de Mallorca, a un poble de la zona nord.
La gent que no em coneix me sol dir que soc molt tímida, i la gent que em coneix creu que soc molt extrovertida, no tenc terme mig. Potser aquesta és la principal de les meves carectarístiques, no sé... tampoc ho aniré a cercar...
M'agada molt escoltar música (sobretot si és d'Antònia Font), ensumar l'olor de la terra després de ploure, caminar per la sorra, nedar a la mar quan fa una calor sofocant, tenir converses sobre cap tema en concret, pendre el sol a la tarda, que em xiuxiuegin a l'orella, pintar i escriure. Hi ha molta gent que es sorprén que jo escrigui, no ho sap pràcticament ningú, però és que consider que els meus relats no són prou bons i per això m'avergonyeix una mica mostrar-los als amics.
M'he decidit de subscriure'm aqui perquè una amiga m'ha animat, i m'ha aconsellat que no deixi mai d'escriure. M'agrada escriure, però no m'agrada el que escric, per això agrairé els comentaris que em pogueu fer, gracies!!!