m'encanta la manera d'escriure, és om un seguit de blobs o de liloli's... idees pam! sisi... pam, però pensades...
m'encanta-mil

...mhh el temps ho cura tot... ara en una vessant mini-pessimista, pero de vegades no cura, sino que fa l'oblid, o la llunyania i així les coses j fan menys pupeta...

i ara què? buf, una pregunta que fa por, em sona a desorientació, indesició, pausa, ajuda, por, necessitat... bé nosé em venen moltes paraules al capet ara. M'agrada, però, el teu poema. vinga cuidat, muasesmile

si quantes coses esperem de la vida, necessitem de la vida, li demanem a la vida... i desprès de tant en tant, veus que tot és més senzill, i te'n sents alleugerit.

el meu primer comentari... liloli
m'agrada, m'agrada molt el text, les metafores relacionades amb l'art, el sentiment que és nota, sisi, sembla mentida que hi ha persones que tenen la santa habilitat, aquell do, per fer-nos anar de cul... i moltes vegades ni ells mateixos en són concients.