oriol1970

barcelona,

8 Relats, 1 Comentaris
5779 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de oriol1970

  • Charlie Parker alhora de la dutxa

    oriol1970 - 12-02-2007 - 758 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    .Pensaments alhora de la dutxa que , mentre m´asseco el cos, corren pel meu cap estimulats pel contacte amb la toballola. Després acaben de cop, fins a perdre´s en l´oblit al escoltar la música de Charlie Parker. Salto, camino com posseït per un compàs llunyà, molt diferent al de la música i és que la força del so de la trompeta, frenètica, m´impulsa a agafar un llibre de poesia noruega, però no puc descansar els pensaments ni un sol instant, ni tan sols sobre els mots del poeta. Ni la cadència de la rima , ni les paraules escrites , el so ho és tot. Cahrlie Parker em fa anar de boig, aprença perfecta per sortir a caminar i passar desapercebut pels carrers de l´Eixample un dia en hora punta. La punta d´un gràfic impossible si ha de representar el so de la trompeta perquè les sensacions que provoca no donen temps a cap representació. Només en la llunyania del temps, em podré fer càrrec dels seu efeces tot i que la memòria s´haurà de refrescar sota moltes dutxes. I potser aleshores recor més

  • reflexions gimnàstiques

    oriol1970 - 12-02-2007 - 716 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Al llenguatge de la realitat hi accedim mitjançant el metallenguatge, llenguatge trascendental. més

  • L´esquelet dur

    oriol1970 - 09-02-2007 - 696 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Un os dur de rosegar, el llenguatge es resisteix als cops de mandíbula que significa pensar. Es un esquelet que no saps com es sosté. més

  • Ritmes de l´entrebanc

    oriol1970 - 09-02-2007 - 684 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Quan les passes es confonen amb els ritmes escoltes una música pensable per moltes vies. més

  • Crear del no res és tot inici

    oriol1970 - 31-01-2007 - 681 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Recomençar allò sense inici i el temps esdevé matèria i el treball un desfici i conjures que tens ofici. Al cap, i a la fi, tot és absència, demència, falsa clarividència alienada consciència per l´escorxador etern del diari sacrifici. més

  • ànimes i cossos

    oriol1970 - 31-01-2007 - 780 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Rostres que ocupen l´espai, camp de visió a on la lluna, iluminada pel sol, es mostra en ple dia. més

  • Bach, univers musical. Hi ha més móns?

    oriol1970 - 28-01-2007 - 707 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La llum del sol no ilumina els colors mal combinats dels vestits de la gent que es mou al carrer de casa. L´astre no es veu. I sense poder-lo mirar, encara que sigui per uns breus instants, saber que la seva presència s´oculta, i malgrat que la ciència em garanteixi que no obstant hi és, em duu a escoltar les tonalitats de les notes de la música de Bach. Colors amb una combinació misteriosa, secreta malgrat el que les paritures puguin dir, que canvien els meus ànims i em deixen prcticament sense aire- malgrat que la ciència digui que si em quedes sense aire ara no escriuria això. La respiració canvïa constantment de compàs i l´emoció segueix uns viaranys inescrutables, variables, i les seves combinacions no necessitten que el sol ilumini de forma diferent els colors mal conmbinats dels vestits de la gent que el belluga pel carrer de davant de casa. Èl sol i els colors que provoca, Bach i les emocions que reviuen,, petits esclats que em fan pensar que pot ser que hi hagi algú que fins més

  • línia 2, hivern encara

    oriol1970 - 25-01-2007 - 757 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Fredós hivern, l´escalfor ve de baix. Veig figures en moviment. Pugen de l´andana al primer pis del vestívul de l´estació. Es impossible determinar la velocitat i el ritme en que es mou cada una i les distàncies que varïen constantment. Quin espectacle més fascinant mentro jo, sense que existeisin rètols exteriors, segueixo el que em dicta amb paraules mudes l´invisble costum que ens provoca els gestos que ens delaten. Baixo a l´andana i la imaginació fa el seu curs, punts indeterminats que atzarosamenf s´entrelliguen i construeixen una llengua que es renova i és plena d´emocions que em fan sentir un món estrany. El món auric que de tant en tant ens permet contactar amb el real. El.laboraré un llenguatge que, sec, amarg, poc o molt condimentat, bullit o socarrat, transferible si l´encunyació és forta, canviaré per signes exiguus que em mostrin una possible resposta. Un llenguatge passatger, com les figures en moviment que pugen de l´andana al primer pis del vestívul del metro. més

Últims comentaris de l'autor

  • oriol1970 | 09-02-2007 | Valoració: 8

    La mirada com si fossin lladres. La teva mirada m´ha agradat força. L´analogia és preciosa. Felicitats.

  • oriol1970 | 26-01-2007 | Valoració: 9

    Sensacional. M´ha agradat molt. Les paraules expulsades a la pantalla tal com bateguen quan ets en una estació de tren o de mertro i et preguntes per coses i sents més que la majoria , que ets semblen xais portats a l´excordar de la feina quaotidiana.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: