Vitralls de colors

Un relat de: angie

Les moreres i els morts donaven nom al carrer de casa, però fins que no vaig tenir uns nou o deu anys, per a mi només va ser un carrer amb nom llarg. Vivia al número dos, en un quart pis interior. Suposo que per això, per la manca de finestres obertes a la façana principal, el que recordo del Fossar de les Moreres és el que respirava als seus pintorescs terrats. Del carrer em separaven uns munt de graons, del terrat només una porta que tothom s'oblidava de tancar amb clau, i jo, sempre que podia, aprofitava per creuar-la. Qualsevol excusa era bona per passar les estones i deixar volar la imaginació. Llegir allà era un plaer gran.
M'agradava veure despertar el dia amb aquell aroma de mar. Els ulls excitats saltaven pels teulats com si fossin lladres amagant-se rere les xemeneies, com els gats fent gambades llargues per esquivar l'infinit mar d'antenes i llençols voleiant. La mare m'interrompia : a l'escola!. Faràs tard!.
Hi tornava després de dinar, quan l'escala de ferro que em separava de la roba estesa, ja no brillava per la humitat mandrosa i el sol implacable semblava coure les rajoles gastades. Una altra olor que em pessigollejava el nas.
Des d'allà veia com es feien competència els campanars de les esglésies properes, però el de Santa Maria del Mar, gairebé a tocar amb les mans, repicava més fort i amb més solemnitat. Ell va ser el que em provocà els primers versos i em va ensenyar a créixer, sense haver-ho demanat. Des d'aquell dia, la solitud pintà les aquarel.les del capvespre amb teranyines de llum somorta i el temps es dilatava amb la mateixa cadència que les línies damunt el full. La Ribera m'enamorava i els seus somnis jugaven amb els meus com si fóssim germans.
I aquell primer petó, mentre un parell de gats, tot ungles i lloms eriçats es barallaven, les festes d'aniversari entre geranis i clavellines , tota la meva infància i pubertat restà recolzada en aquelles baranes de ciment rugós, mènsules escantonades i història oblidada. La tristor que m'arrelava ben endins, escapava esperitada pels teulats cada cop que obria aquella porta, però sempre tornava. La nena continuaria pujant al terrat.

*

Fa poc vaig colar-me en aquell casalot mig abandonat, vaig pujar corrents, sense parar. La respiració accelerada s'aturà de manera sobtada : la porta dels somnis era tancada i la mare no hi era per demanar-li la clau.


Paraules clau: somorta, casalot, mènsula, humitat

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 18-05-2007 | Valoració: 10

    Relat nostàlgic i tendre, que em recorda instants similars de la meva infantesa, al terrat de casa meva al eixample, no tenia la sort de sentir les campanes de Sta. Mª del Mar, però si que vivia hores felices , observant un pati d'illa que em portava a somiar mil histories.
    L'he trobat molt ben escrit, saps transmetre les vivències de manera entenedora, em un punt d'enyorança que denota una gran sensibilitat.
    T'aniré llegint.

    Una abraçada de Naiade

  • aaa | 30-03-2007

    He buscar relats teus en prosa, doncs la poesia i jo no ens fem gaire. Soc massa obtus per la poesia. I t'he de dir que vull mes prosa, que escrius de puta mare.

    I gracies pels teus comentaris. M'encanta que les tribulacions que escric es llegeixin, i fins i tot, agradin.

    Roarscach, l'home sense accents.

  • Terrats d'infantesa[Ofensiu]
    dunes | 05-03-2007

    Fa molt que no passo per les planes virtuals de relats, però avui he reprès l'hàbit probablement de forma ben espontània, breu, imprecisa. I trobant-te entre els comentaris d'un text meu de fa uns 2 anys, he anat a parar a aquest relat... Sort n'he tingut... m'ha encisat... M'has fet sentir petita i plena de l'empenta que et duia a aquelles tardes de terrat...

    Si sempre veiéssim Barcelona amb els ulls de la infantesa que et va ser pròpia a tu i a tants d'altres, potser no hauriem acabat entre tanta pols que embruta una bona vista dels seus terrats assoleiats.

    Fins una altra!

  • Un relat...[Ofensiu]
    kukisu | 11-02-2007

    preciós, Angie.
    Només els qui hem viscut al barri de la Ribera sabem del seu encant i misteri. Els terrats amb la roba estesa i els veïns a tocar, davant per davant. I les campanes, companyes fidels de totes les hores de la nostra infantesa.
    Aquest tresor sempre el portarem dins nostre i no caldran claus per assolir-lo, només el record fidel i meravellós.
    Un petó molt fort!

  • en paral·lel[Ofensiu]
    SenyorTu | 09-02-2007 | Valoració: 10

    És un relat molt ben escrit, sensorial, que em fa gaudir de la literatura. Però això ja ho espero cada cop que faig click damunt d'un dels deus títols. Aquest cop m'has traslladat, en paral·lel, a les golfes de casa dels avis quan jo era adolescent. I el teu últim paràgraf m'ha fet evocar aquell migdia d'hivern que hi vaig tornar molts anys després. Jo vaig pujar les escales a poc a poc, però amb la respiració, com la teva, accelerada, expectant per les reaccions emocionals que segur que em provocaria el retorn a aquell lloc testimoni mut de tants moments. No sé si mai les sabré descriure... Moltes gràcies per provocar-me aquests records, angie.
    Enhorabona per seguir escrivint tan bé. I millorant. Petons.

  • els records....[Ofensiu]
    MarBlava | 09-02-2007 | Valoració: 10

    que comprateixes amb nosaltres són suaus, narrats amb una dolça melangia.
    Les teves paraules, tan ben trobades, em fan compartir aquells moments quotidians de l'infantesa i adolescència, que ara, amb el pas del temps, esdevenen especials i únics.
    Saps transmetre sensacions...m'encanta la manera en que descrius les coses que t'envoltaven, amb una poesia gràfica....
    Compartir el teu terrat, m'ha portat records de la meva pròpia infantesa, tardes eternes a la terrassa de l'Eixample, a on el temps no tenia mida i els xiscles dels ocells anunciaven que arribava la calor...
    Un dia a l'any visito aquest carrer, segur que aquest any la meva vista volarà caop els terrats i pensaré amb tu.
    Un petonet Angie
    (molt maco el graffitti)

  • com si[Ofensiu]
    oriol1970 | 09-02-2007 | Valoració: 8

    La mirada com si fossin lladres. La teva mirada m´ha agradat força. L´analogia és preciosa. Felicitats.

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

265348 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com