línia 2, hivern encara

Fredòs hivern. L´escalfor ve de baix. Veig figures en moviment. Pugen de l´andana al primer pis del vestíbul de l´estació. Es impossible determinar la velocitat amb la que es mou cada una i les distàncies entre elles varïen constantment. Quin espectacle més fascinant mentre jo, sense que existeixin rètols exteriors, segueixo el que em dicta amb paraules mudes l´invisibe suggerència del costum que proca els gestos que em delaten. Baixo l´andana i la imaginació fa el seu curs, punts indeterminats que atzarosament , voldria jo, s´entrelliguen i van elaborant una llengua que es renova i és plena d´emocions que em fan sentir en un món estrany. És el món àuric que, de tant en tant, ens permet contactar amb quelcom real.
Elaboraré un llenguatge que, prim o alt, amarg o dolç, bullit o socarrat, transferible fàcilment si l´encunyació és forta, el canviaré per signes exiguus que em mostrin una resposta al misteri de l´hivern a sota al sòl.
Un llenguatge passatger , com les figures en moviment que pugen de l´andana al primer pis del vestíbul del metro, a la línia 2.