Quanta força! És un gat valent i simpàtic!

De costat, visualment el poema descriu les onades, les fitxes de dòmino que van caient, inevitablement. Amb les paraules, el misstage arriba fins a mullar amb la mateixa salinitat de les llàgrimes. M'ha agradat molt!

Mai ningú no hauria de viure sense entreveure, inclús de molt lluny, el seu propi horitzó. Està molt ben descrit. És un tema dur, explicat poèticament.

Tot i gaudir d'aquests dies primaverals, el sol i el convit de la temperatura a les passejades... vull que plgui! Que quedi el terra ben ple de bassals i viure el poema, ple de tendresa. Fas mirar més enllà, tal com "mana" la poesia. M'ha agradat molt!

La força de la roca, la inmobilitat davant les adversitats del mar... Tot ti que forta, desprèsn dolçor!

Moltes gràcies teresa! vaig conèixer la web de casualitat... d'aquestes troballes genials que té la xarxa i una tarda sense gaire res a fer... i vaig pensar que seria interessant de participar-hi. Des de sempre m'ha agradat escriure, tot i m'he resistit a ensenyar-ho. Pel que he vist, hi ha un nivell alt i fantàstic!
Gràies per la benvinguda i el teu comentari!
Ens llegim aviat!

Què dolça la màgia d'una cançó de bressol tan típica de la llengua catalana! M'agrada el repàs a la infància i com ho evoca el poema. Felicitats per la tendresa necessària en un tema com al que pertany "La lluna, la pruna"!

La imatge que desprèn el patiment amb que ens podem anar trobant al llarg de la vida és representat per un instant, però ho explica tot.