Cercador
T'espero, et penso, t'anhelo
Un relat de: òliba d'Atenes- Compartir:
Encara no és real, encara no hi ha res confirmat, encara és, simplement, un somni.
I tot i que encara no ha adoptat un cos, encara que no s'ha dit i tot i que encara no viu al meu món... ho sento com qui nota la pluja sobre seu, ho visc com qui gaudeix d'una melodia, ho vull com el desig més intens.
És com un grapat de pessigolles que es desfan al ventre i no provoquen riures escandalosos, sinó que t'enfilen fins els núvols, dansant pels aires, entremig d'un silenci melangiós.
Com si d'un miratge es tractés, et veig. I sóc capaç de sentir el batec del teu cor. No hi ha res més clar que allò que encara mai no ha succeït.
Els teus colors, la teva olor. Es desencadenen tots els meus sentits, se’n creen de nous, es desenvolupen a mida que les vivències flueixen. Fluir. Lliscar. Deixar que passi tot, sabent que el destí ens unirà.
No he viscut mai tanta màgia d'un sol record inexistent. Se que hi ets, que hi seràs. T'espero, et penso, t'anhelo.
I tot i que encara no ha adoptat un cos, encara que no s'ha dit i tot i que encara no viu al meu món... ho sento com qui nota la pluja sobre seu, ho visc com qui gaudeix d'una melodia, ho vull com el desig més intens.
És com un grapat de pessigolles que es desfan al ventre i no provoquen riures escandalosos, sinó que t'enfilen fins els núvols, dansant pels aires, entremig d'un silenci melangiós.
Com si d'un miratge es tractés, et veig. I sóc capaç de sentir el batec del teu cor. No hi ha res més clar que allò que encara mai no ha succeït.
Els teus colors, la teva olor. Es desencadenen tots els meus sentits, se’n creen de nous, es desenvolupen a mida que les vivències flueixen. Fluir. Lliscar. Deixar que passi tot, sabent que el destí ens unirà.
No he viscut mai tanta màgia d'un sol record inexistent. Se que hi ets, que hi seràs. T'espero, et penso, t'anhelo.
Comentaris
-
L'espera...[Ofensiu]onatge | 24-06-2011 | Valoració: 10
Una espera de dona, de futura mare... Viu de tu i tu vius d'ell en el batec imaginari... Ara les nits tenen el seu estel.
Des del far salut.
onatge -
pressentint facècies i meravelles...[Ofensiu]teresa serramia | 16-04-2011
Com la intuïció ens diu a cau d'orella, què ens espera. I ja sabem, sense saber, que arribarà aquell o aquella que esperem amb tanta ansietat i joia...
M'agrada el teu relat, òliba...tens força i concisió en el redactat..Bravo!!
M'ha fet riure molt, el teu "miau" de títol al meu relat "el gat amb botes"
L'humor és un sigen evident d'intel.lgència i bon rotllo..
FELICITATS............