Potser viure és patir

si no patíssim, no sabríem que és ser feliç...Només que, els que ens hi obsessionem, els que mirem fit a fit, "als ulls" del dolor, ens espantem amb raó...Fa por mirar el rostre del sofriment, perquè sabem com pot arribar a agegantar-se i esdevenir monstre, "el coco", "l'home del sac" de quan èrem petits...I encara en som, de petits. No queda bé reconèxer-ho.., però és ben cert...
La gràcia està en descobrir "l'altra cara del dolor". Es tracta de, girar la moneda quan el dolor ens puny...i saber abraçar la joia de cada moment que s'atura prop nostre i s'asseu, i encén el foc d'una amistat sincera que ens conhorta...
Això és el que em passa amb vosaltres, els "passejants" de RELATS..Prou generosos per fer-me aquest regal preuat d'un poc de temps...gràcies, gràcies, gràcies...

patir, d'acord ; però també és: estimar, sentir, veure, olorar, abraçar, besar... i tantes i tantes coses meravelloses que ens envolten.
Gràcies pels teus comentaris, amic Joan.
Una carinyosa abraçada.

Et diré l'efecte que m'ha fet la poesia: em recorda els meus malsons que tinc cada nit, malgrat el dia i la vida no crec que siguin pas tot patir.


Sergi

M'ha agradat molt aquest poema que després del patiment, potser, extrem, ve el renaixement, el reconeixement a la vida.
Una abraçada,
Materile

Viure és patir i patir és viure.
Tot forma part de la vida, riure i plorar, caminar i descansar, somiar i despertar...
Tot són reptes i en el fons val la pena viure'ls. M'ha agradat aquest poema.
Abraçades

La imatge que desprèn el patiment amb que ens podem anar trobant al llarg de la vida és representat per un instant, però ho explica tot.

de la vida i dona més rellevància al gaudi

...totes les sensacions et donen vida, o al menys la sensació de que estas viu. Què seria de la vida sense aquestes sensacions. El patir n'es una d'elles, encara que en preferiria d'altres més bones.
Una abraçada.

El cor s'esforça per repartir sang al cos i batega perquè s'esforça, perquè està treballant, corrent les cames, passa rera passa sobre el terra dur i sec que ens acull. El terra també és vida, la pols, l'aire fred, l'aire càlid, nosaltres mateixos. Viure és viure, patir, gaudir, tornar a casa, dutxar-se després de l'esforç. Patint som més conscients del ùe som. Molt bé Joan! Una abraçada.
Aleix

pot ser...

Pateix el cel?
pateix la terra?
pateix el blat a l'oli
bullent?

Les paraules, com flors
s'obren: Crispetes blanques
que alegren els nens!

Aquest poema m’ha transportat a aquella expressió que deia la meva mare quan tornàvem a casa després d’algun viatge o sortida S’està millor a casa que enlloc!
És bonic adonar-se de que viure comporta sempre uns patiments, uns reptes.

D’un acte senzill, quotidià en fas un poema que és un cant a la vida.

Una càlida abraçada

Núria

és patir, és gaudir, és sentir, és acolorir...
són mil coses, i de tot n'aprenem.
Que sempre deixem les paraules sortir!!!!
Bona nit i gràcies per ser aquí!
Una abraçada sense patiment,
i un molt bona nit amb agraïment!!

El nostre vocabulari mental és juguetonaire.
Viure és viure amb conseqüències i reptes i encerts i errors (un altre paraule revisable).
Jo no crec que em nascut-viure a patir.....ja en el part la mare pateix però esclata de joia al veure i tocar l'infant nascut.
"Potser patir dóna vida,
i patir no és pas dolent,"
Totalment d'acord i brindo per aquestes dues frases.