Cercador
Perduts, com la pluja
Un relat de: òliba d'Atenes- Compartir:
que cau dolça des de la finestra,
cauen llàgrimes amargues
de pensaments llunyans.
L’aigua que dóna vida
Ofega records i omple
el got de l’amarg sentiment.
Quan va marxar?
On va anar a parar?
Dolça melodia de riures alliberats,
Inquieta espera de tendres carícies...
On heu quedat amagats?
Comentaris
-
gràcies![Ofensiu]òliba d'Atenes | 10-04-2011
Moltes gràcies teresa! vaig conèixer la web de casualitat... d'aquestes troballes genials que té la xarxa i una tarda sense gaire res a fer... i vaig pensar que seria interessant de participar-hi. Des de sempre m'ha agradat escriure, tot i m'he resistit a ensenyar-ho. Pel que he vist, hi ha un nivell alt i fantàstic!
Gràies per la benvinguda i el teu comentari!
Ens llegim aviat! -
ets nova, òliba!!...benvingudaaaa...[Ofensiu]teresa serramia | 10-04-2011
bentrobada...Quina alegria!, has entrat a aquest espai tan fascinant de relats...Felicitats.................M'agrada el teu relat...Tan delicat, intens, ple d'emoció i vida...La pluja també penetra dins nostre...Ens assaona de parules, de presències que ens diuen que no estem sols, com la teva presència, que m'ha sorprès tan agradablement..............Una gran immensa abraçada de BENVINGUDAAAAAAAA................
-
poema melangiós [Ofensiu]joandemataro | 21-03-2011 | Valoració: 10
que desprèn dolçor, és bonic, et felicito
salutacions cordials des de mataró
joan