No sé de quines pors parles, tu ets capaç de matar la lletrada, fer que el coixet guanyi la marató i tot allò que et proposis. M'has tingut enganxada només amb la introducció, ja espero veure la novel.la acabada. Felicitats pel relat. Per cert, no et poso el 10 perque me'l reservo pel judici final.

M'agrada la reflexió que fas, i el comentari d'en Panxample. Em fan pensar en l'efecte dels reflexes infinits que creen dos miralls parral.lels o el típic autorretrat del pintor pintant-se davant del mirall. En aquest cas, son cada un dels comentaris que creen un nou pla, en el qual el present de l'un es el passat de l'altre.
Felicitats pel relat i per fer-nos pensar.

"dius que ets de ciències i m'ho crec..." Jajaja, tan malament porto les lletres?
Felicitats Joan/a, i a tots gracies pels vostres comentaris que de segur que m'animaran a escriure més.

Gracies Natasha, aquest és el meu primer relat i tu el meu primer comentari. De fet fa molt de temps que us segueixo, però no sabia si estava preparada per formar part d'aquesta gran familia. La veritat és que desde que vaig arribar m'hi he sentit com a casa.