Sant Joan

Un relat de: OliAnna
Qui no s’ha quedat bocabadat davant un espectable de focs artificials?

I no us heu preguntat mai quina força és aquesta que ens té a tots tan enganxats que inclús amb el clatell encarcarat no podem deixar de mirar al cel?

Jo sóc persona de ciències, i com a tal només crec allò que veig. Però aquesta vegada ho passaré per alt perquè en una nit tant especial necessitava que em vinguéssiu a veure…

Aquesta nit no hem sopat, hem substituït el primer i segon plat per un tall de coca sense gana, perquè no sigui dit que no ho hem celebrat. Al pati no hi havia banderetes, ni la música a tot drap. Ni un brindis, ni tan sols unes bombetes per espantar als gats (ah, no ho sabeu... hem adoptat quatre gats, o més ben dit, ells ens han adoptat a nosaltres. El Buster i la Queta també ens han deixat). Un cop tret el ventre de pena tothom ha anat desfilant, i ha estat quan m’he quedat sola que he vingut a trobar-me amb vosaltres.

M’he estirat al llit, amb la finestra mig oberta per deixar entrar la remor que fan els petards dels veïns i les seves rialles. Envoltada de la nit, només la meva cara il•luminada per la llum de la pantalla es reflexa sobre el vidre del full de la finestra entreoberta... quan de sobte dues llums potents m’acompanyen: groc de vida i verd d’esperança. Sens dubte sou vosaltres, un calfred m’ha recorregut el cos i poc a poc ens hem fos els tres en una abraçada.

Comentaris

  • moltes gràcies olianna pel...[Ofensiu]
    joandemataro | 27-06-2011 | Valoració: 10

    comentari tan amable que fas al meu poema, espero nous escrits teus
    fins ben aviat
    una abraçada des de mataró
    joan

  • un sant joan igualment viscut...[Ofensiu]
    joandemataro | 26-06-2011 | Valoració: 10

    des d'una perspectiva diferent, a vegades cal fer-ho això per saber valorar millor les coses que hem fet i que fem, el que tenim, el que som...
    un bon relat
    et dono la meva particular benvinguda a RC
    no t'enfadis però normalment és costum de fer les respostes als comentaris clicant sobre el nom del que te l'ha fet, llavors et surten els seus relats, esculls un i li tornes el comentari... això t'ho dic com un secret entre tu ijo , no és cap crítica!

    No sé si ja ho has fet però …
    Et convido a llegir, si et ve de gust és clar, les últimes entrades que he penjat al meu blog: ESQUITXOS D’UNA VIDA

    T’hi espero .
    Gràcies per endavant
    Joan

  • Mes gracies[Ofensiu]
    OliAnna | 25-06-2011

    "dius que ets de ciències i m'ho crec..." Jajaja, tan malament porto les lletres?
    Felicitats Joan/a, i a tots gracies pels vostres comentaris que de segur que m'animaran a escriure més.

  • La màgia del solstici[Ofensiu]
    joanalvol | 25-06-2011 | Valoració: 10

    El títol del teu relat m'atret. Has deixat lliure la ment i entrat en el gran món del misteri i la màgia. Dius que ets de ciències, i m'ho crec, car allò que has experimentat pel sentiment també és ciència.
    Benvinguda
    Joanalvol

  • Benvinguda a relats[Ofensiu]
    panxample | 25-06-2011 | Valoració: 10

    En una nit tan màgica, ens expliques,angoixes, alegries, penes, sofriments, sentiments. De les tristors en farem fums...,
    Ens llegim!
    Avant

  • Gracies[Ofensiu]
    OliAnna | 25-06-2011

    Gracies Natasha, aquest és el meu primer relat i tu el meu primer comentari. De fet fa molt de temps que us segueixo, però no sabia si estava preparada per formar part d'aquesta gran familia. La veritat és que desde que vaig arribar m'hi he sentit com a casa.

  • Desprèn[Ofensiu]
    natasha | 24-06-2011

    .... màgia aquest text com la nit d'ahir. De vegades no cal creure en res per notar sensacions dels que ens han deixat...
    Bona entrada! espero més textos!
    Una abraçada

Valoració mitja: 10

l´Autor

OliAnna

1 Relats

7 Comentaris

743 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de l'autor