que tens raó amb això de la mitja rodona... No ho havia pensat.
I en el cas d'aquest poema teu, que m'ha agradat molt, la forma també hi té molt a veure: els versos van regalimant, com les gotes d'aigua d'un càntir mig abocat, com regalimen els records i els somnis d'aquesta dona amb força vida viscuda.

A més de ser un poema adequat al quadre, trobo que aquest alimentar-se d'imatges ens fa pensar de seguida en els ulls peculiars de Picasso, uns ulls d'artista que ens fascinen des d'una fotografia en blanc i negre. Moltes gràcies per l'ajuda i pel comentari!!!

No s'han mantingut al enviar el text; si es centren les frases, el text dibuixa una rodona. Bé, la intenció era bona...