Cercador
El pas del temps
Un relat de: nereida- Compartir:
Cada instant de la vida és un pas més. Poc a poc et vas fent gran.
Quan neixes, tothom del teu voltant està somrient, mentre tu estàs plorant.
Dius les teves primers paraules. Dónes les teves primeres passes. Tothom està pendent de tu.
El primer dia d'escola. Ho desconeixes tot. Estàs espantada.
Les primeres colònies amb la classe. El teu primer enyorament.
"Una amiga" et desvetlla les veritats del Nadal, i els Reis ja no t'agraden tant.
Ja no trobes res sota el coixí quan et cau una dent. El ratolí ja no ve a buscar-les.
A les fades els costa més trobar-te.
El teu primer aniversari de dues xifres.
Deixes de jugar a nines. De jugar a "pares i mares". De somiar que ets una princesa.
Passen els anys i tu, a poc a poc, vas creixent.
Et fas gran. El temps va passant.
Per què no aixecar-te un dia al matí i veure que ja ets gran?
Ara t'interessen temes que mai havien estat en la teva ment. Ara és quan t'adones que fer-se gran no és tan fàcil.
Els amics alguns van quedant, altres van marxant
Se't desperten noves emocions. Et baralles amb tothom.
Cal assumir problemes, aprendre a aixecar-te quan caus, prendre més responsabilitats
Descobreixes altres mons, moltes desigualtats, injustícies, pobresa, dolor, odi, racisme, masclisme, massa coses que no t'agraden i a les que no saps com fer front.
El teu primer viatge sense els pares el teu primer amor el teu primer petó i un dels teus primers relats.
Comentaris
-
martetaaa[Ofensiu]martetaaa | 27-03-2007
ms..... els pels se man kedat d punta...kina rao k tens, la veritat eske es aixi la vida...po l'hem d'anar pasar pasa a pasa...fen front el k ens agrada i el k no ens agrada!!
La veritat k molt bonic...me sentit super identifikada....ets genial escribin!
ens veiem...un patonas makisimaa! -
I qui no ho ha viscut?[Ofensiu]drocera | 26-03-2007 | Valoració: 9
M'agrada especialment el començament del relat, en què vas descrivint petites coses de la infantesa que, poc o molt, tots hem viscut: l'època dels somnis.
I després et preguntes, en certa manera, com poder acceptar que t'has fet gran, oi? Com adonar-te'n, o què fer?
De fet, no cal fer res, suposo. Cadascú es fa gran al seu ritme, anem afrontant noves situacions que ens fan actuar diferent, com molt bé descrius. La clau, però, és que mai podràs arribar a una situació "paral·lela" al ser petita però en gran. Mai diras: "avui ja sóc gran", perquè seràs gran per a algunes coses, però per d'altres seguiràs sentint-te molt novella. És com un procés ja sense fi, mai no s'acaba, i en certa manera això és el que el fa més interessant, no?
Quins rollos que t'escric, no? jeje
La veritat és que ho escric perquè els teus textos em fan pensar; això vol dir alguna cosa sobre el seu contingut. Segueix així! ;)
Fins aviat! -
Creixent[Ofensiu]Roget | 21-03-2007 | Valoració: 9
Creixent deixes coses genials de l'infantessa per descobrir-ne altres no tan bones però semre, descobrim també de bones.
Molt bo el relat, m'agrada com el dus pel temps. -
si t'hi fixes...[Ofensiu]silvia_peratallada | 19-03-2007
deixes de fer les coses irreals, que no et porten enllocs, peruqè ni som princeses, ni totes les famílies tenen pares i mares, ni els reis porten regals a tothom, ...
I si, ens anem fent grans, i veiem tot allò que no ens agrada, peruqè ja no hi ha pares que ens puguin tapar la realitat.
Però un cop vist, no deixes de madurar, i és quan continues fent-te gran quan comences a trobar mecanismes per fer, poc o molt, i posar el teu granet de sorra en cada muntanyeta que vols construir per millorar el que t'envolta.
i mira per on, creixem i.... un relat!!!! ells també créixen, i t'acompanyen, no et deixaràn mai, si tu no vols....
felicitats per veure tot allò que molts no son capaços de veure, i de saber-ho transmetre tan i tant bé!!!
ànims nina!! continua escrivint!!!!!
petons!
l´Autor
14 Relats
38 Comentaris
21132 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52
Biografia:
Escric reflexant els sentiments.Escric reflexant el que m'indigna.
Escric volguent fer del món, un lloc millor.
Escric per poder lluitar per la justícia.
Escric per transmetre els meus somnis.
Escric...perquè les paraules em descriuen.
º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º
...Hem passat tota la vida
amb la sal en la ferida
mai no h acurat.
Hem viscut un llarg viatge
i encara ens queda coratge
per avançar.
Hem rigut, també hem plorat
hem parlat, també hem callat
hem lluitat i hem fracassat
però encara ens queda un combat.
Un altre dia a començat
I ara hem pres la iniciativa
plantant cara a la mentida
no fallarem!!
I amb les cartes de la vida
juguem la seua partida
no ens rendirem!!...
O.P.