Per fi

Un relat de: nereida

8 d'Agost.
Estava impacient. Durant tot el vol, no havia fet res més que pensar en Ell.
Potser era alt. Potser ros, i amb els ulls blaus. Potser estava molt fort. Potser era gros i baix.
Tant era. Mai l'havia vist. Simplement pensava en ell, sense saber com era el seu aspecte físic. No m'importava. Jo sabia que Ell era la persona perfecta.
No ens coneixíem, però cada nit al tancar els ulls, els somnis entraven en la meva ment.
Era llavors, quan entre suspirs el podia palpar, li podia somriure, li podia parlar, el podia besar...

Per fi aterràrem. Quan van sortir les maletes, em vaig dirigir a la porta de la Terminal.
Quantes vegades havia desitjat que arribés aquell moment!
Només haviem parlat per telèfon, ens escriviem cartes, correus electrònics, missatges…
Durant dos anys, Ell havia ocupat tots els meus pensaments. M'enamorava més i més, a mida que passaven els dies.

De cop, em va entrar por. Por a que no fós real. Por a que hagués estat jugant amb mi. Por de no poder-lo conèixer, simplement, per si no s'havia presentat a l'aeroport.

Quan l'agobi m'havia envaït, vaig veure, entre la gent, una persona que destacava més que les altres. Era un noi atractiu. Alt i amb el cabell curt i fosc. La seva mirada es dirigia cap a mi, tímidament. S'anava acostant lentament. Vaig poder apreciar els seus ulls, grans i plens de llum.
Entre les seves mans, duia un ram de flors de tons violetes i rosats.
Se m'apropà. I vaig notar la seva mirada clavada en el meu rostre.
- Nereida? ...
Vaig reconèixer aquella veu de seguida, i vaig assentir amb el cap tímidament. No van caler paraules. M'entregà aquelles boniques flors, i els seus llavis, delicadament, s'acomodaren en els meus.

Amb una mirada, vem entendre els nostres sentiments.

Comentaris

  • un combinat...[Ofensiu]
    Cincdos | 31-12-2007 | Valoració: 10

    de dades, sentiments, records, ...

    Gràcies per la dedicatoria
    es tot un honor.

    petons gelats,
    vagi bé.

  • Però Ell no existeix...[Ofensiu]
    drocera | 30-12-2007

    ...almenys així, "Ell", en majúscules. Tan perfecte. Tan guapo, tan comprensiu.

    És un relat bonic, ben construit, que deixa entreveure sentiments, però va més enllà de ser descriptiu.

    És un somni? O un somni que algun dia es podrà fer realitat? Això ja és una altra cosa...

    Segueix escrivint... i sapigues que, més tard o més d'hora, et vaig llegint...

l´Autor

Foto de perfil de nereida

nereida

14 Relats

38 Comentaris

21086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Escric reflexant els sentiments.
Escric reflexant el que m'indigna.
Escric volguent fer del món, un lloc millor.
Escric per poder lluitar per la justícia.
Escric per transmetre els meus somnis.

Escric...perquè les paraules em descriuen.

º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º

...Hem passat tota la vida
amb la sal en la ferida
mai no h acurat.

Hem viscut un llarg viatge
i encara ens queda coratge
per avançar.

Hem rigut, també hem plorat
hem parlat, també hem callat
hem lluitat i hem fracassat
però encara ens queda un combat.
Un altre dia a començat…

I ara hem pres la iniciativa
plantant cara a la mentida
no fallarem!!

I amb les cartes de la vida
juguem la seua partida
no ens rendirem!!...
O.P.