Aquest relat ens mostra com l'essència de la vida, malgrat tot, és sempre anar cap endavant, un carrer de sentit únic, un relat que et commou i no et deixa indiferent; un estat d'ànim; parèntesis de felicitat escrits des de dins.

Cal dir que sempre hi podem trobar un mal anomenat cavaller, incapaç de comprendre una història com aquesta, però que veritablement el seu comentari apareix desvirtuat per la claredat que irradia el teu relat.

"...una part important del que no tens, la tinc jo... i del que tens, no t'envejo res." Una frase tan sublim com senzilla. Vull agrair-te i FELICITAR-TE per aquesta petita porció de literatura, on es dibuixa un equilibri personal amb més finestres que parets, de rostres del passat i d'emocions, tot per acabar en una clara materialització d'harmonia.

Enhorabona!