Com tots els teus relats, m´ha encantat. Segueix escrivint, eh?

En Ricard tenia raó, sovint no donem prou valor a les coses que ens han "acompanyat" en aquesta estoneta que és la vida. Són només coses, però ens fan recordar fets i persones que potser ja no hi són i van ser molt importants...

Gràcies, ha sigut el relat més emotiu que he llegit en molt de temps.
Mònica.