aquest poema i poc realista, o sia, talment com és l'enamorament! Si volies reflexar això, em sembla que l'has aconseguit, en saps escriure i crear ambient... però si no, prepara't, perque la vida és un continuo preguntar i preguntar-se i esperar respostes que no arriben...
Mariola

eh, que ho havia dit de veritat,
però al final no te l'havia posat!
Mariola

Quin escrit més sorprenent! Esperava un text, no se, de queixes, de situacions stressants, de dona maltractada o en situació límit i m'he quedat... encantada de llegir-te, Xocolatina!
No se si tecnicament és un gran poema, però és... diferent!! Molt bé, veig que és el primer: bon començament!
Mariola

Quan he començat, no entenia el parentesis del títol, però com que l'important és el relat, he tirat endavant i en acabar... quina sorpresa! Quin joc de paraules, jajaja, molt ben trobat!
Veus, relats així fan goig: ben escrits, treballats, ... es mereix un 10!
Mariola

Aquest és un dels més votats entre tots els de la web? TOTS ELS VOTS SON DE LES MATEIXES PERSONES!! Em sembla molt estrany. Francament, jo no hi entenc gaire de literatura, però sí que sé quan alguna cosa té un cert nivell, quan s'elabora amb tècnica i amb sentiments... de sentirment potser en té, aquest text, però de nivell... molt justet!
Jo tampoc voto molt sovint, només quan algun relat em sorpren, però d'agradar-me sí que hi ha una pila! No comento gaires vegades, però aquest cop ho faig perquè ho he trobat molt fort, aquest montatge, sincerament.
Mariola

Eh, Eh, era ell? M'ha agradat el teu relat, l'he llegit d'un tiron, pero el final m'ha deixat amb la boca oberta perque no dius si realment era ell o una amiga o una equivocació d'algu...
ho has fet amb tota intenció? quina jugada, noia!
Et continuare llegint,
Mariola

ara t'he llegit a tu, tu també tens un fred dins teu que gebra les paraules que et volen sortir, dius: "Fa temps que tinc les paraules gebrades" quina frase, eh
despres el teu comentari ja es casi casi un petit relat, he mirat i no he trobat que tinguis res escrit, pero crec que podries, a lo millor ho fas si t'envio un xorro d'escalfor con un somriure, eh, t'ho dic de cor a cor.
Mariola

neva a ple estiu? quan he acabat de llegir m'he quedat pensant que potser parlaves les plomes dels ocells o que et referies a flors blanques o... no se, que era una imatge... pero ho he tornat a llegir i no sembla aixo, veritat?
tant de fred pots sentir en ple estiu que notis la neu caient dins de tu? quina imatge més increible, llu6na6!
Mariola