Estic farta!

Tu dónes plaer i consol, tu ets molt més que una simple xocolatina.
Un bon poema que diu molt de tu. Un poema que és un crit , una queixa,
que ens vols fer obrir els ulls per poder valorar l'essència més profunda.
No permetis que ningú et mossegui , demana'ls que et descobreixin.
Molts petons,
Núria

Valora't tu perque es probable que hi hagi gent que mai ho faci. 100% TU!!!!!!!!!!!

Gràcies pel teu comentari corasón.
Alba

a mi m'agrada pura i amb ametlla, si pot ser.

Estàs farta de ser una rajola a quadradets o en bombé, en prestatges!! i als ingredients no hi consta que dónes plaer i consol. Molt ben trobat!

Gràcies per felicitar-me. És el primer cop que et llegeixo, i no serà l'últim.
mjesus

Primer de tot gràcies pel comentari! =). La teva biógrafia també te aquest arranc rebel de estar farta, però el meu poema era mes aviat un vot de desesperació, la teva es més "amena" tant de bo sapigués fer-ho jo així!
I ... uau el teu relat es fantástic! Una de les coses que més m'ha agradat es que posesis una o dues paraules només en cada espai, i que fos tan acertat perquè al cap i a la fi quina raó... jo sóc de les que s'inflen de xocolata quan estic "xof", sense pensar en que després m'aixecare amb mil i un granets... m'alegro de que m'hagis descobert i d'haver-te descobert jo a tu! 1 Ptó

Puntuació... despistat!

Arbequina.

Un poema-relat d'allò més... divertit! Simpàtic, potser diria. En fi, tan gustós i dolç com una xocolatina.

Una abraçada.

Arbequina.

el món segueix essent bestialment VISUAL.
Et defineix i et jutje pel que sembles, pel teu exterior.
No valora la qualitat, els efectes, l'interior. Pura etiqueta de presentació.
Poema rebel, juvenil, modern, desenfadat... sincer i cru.
Petons i una abraçada!

Divertit, dolç, però... un punt àcid, em sembla. Algun detall molt bo: m'encanta el joc lingüístic sobre la presa... sens possessió! I les sigles transformades en tevé! Aparentment, un text senzill que em sembla que no ho és tant... et continuo llegint!

Una abraçada dolça i clara
( blanca, amb molta llet... i un toc de cacao per afavorir el contrast! potser amb fruits secs... )
Una quimera

sí, definitivament els teus poemes son divertits i curiosos... a que ve tanta passió per la xocolata? Bé, a mi també m'agrada molt ;) Espero llegir-te quelcom més...
petons!!

m'encanta el teu relat! molta gent utilitza els relats per fer això: relats, coses que s'imaginen, historietes... però aquell que utilita els relats per treure el que porta dins, explotar i deixar ben clar que de briks de llet no en tenim res es mereix un 10 molt gran. està mot explícit el que sents i realment aconsegueixes transmetre-m'ho. et felicito per ser tan natural!!!

chocolata i sucre

PD: per cert, ja portava un parell de dies intentant mirar si tenies textos, des que em vas comentar el meu, i me n'alegro d'haver-lo llegit...

Quin escrit més sorprenent! Esperava un text, no se, de queixes, de situacions stressants, de dona maltractada o en situació límit i m'he quedat... encantada de llegir-te, Xocolatina!
No se si tecnicament és un gran poema, però és... diferent!! Molt bé, veig que és el primer: bon començament!
Mariola

....i totalment realitat!!!