69 teories sobre la invenció del 69 (*)

Un relat de: Màndalf

Teories recopilades fins ara i contrastades científicament.

Teoria paradisíaca de l'estructura encefàlica
El primer cop que l'Adam es va excitar no sabia ben bé què fer amb allò que li creixia entre les cames, era un problema. Un problema que traspassaria de generació en generació. L'Eva va obrir la boca per parlar i explicar-li els colors de les papallones que havia vist durant el seu passeig pel jardí de l'Edèn. El soroll dels rierols, la frescor de la seva aigua cristal·lina. La remor del vent entre els arbres. Mentre ella parlava l'Adam no se l'escoltava, observava els moviments d'aquells llavis molsudes i la relluent pelussa inferior, pensant en una idea que marcaria el futur sexual de les generacions posteriors.

Teoria megalítica
L'Urg el Borni havia donat el cop de gràcia al mamut aquell dia. Una fiblada d'abella gegant al cul li va fer tirar la llança que, per punyetera casualitat, va anar a petar al mig de la closca del darrer paquiderm de la manada (manada), que va caure estès aixecant una enorme polseguera. Els afamats membres de la tribu dels Titots Llargs ja tenien teca per a tot l'hivern. Així que, aquella nit, a l'Uurg li tocava doble ració d'extracte de xampinyons màgics i escollir femella. Estava content com un bruixot amb pintures. Ja feia llunes que volia jeure amb Urfa la Peluda, però com que era una mica lent i encantat, sempre la trobava ocupada. Era tan maca. I tan peluda. I aquella meravellosa nit d'estels de color rosa va entrar al jaç capgirat, també per casualitat, i es va perdre entre aquella frondosa mata de pèl.

Teoria S4G (Seran quatre gotes)
A Noé li agradaven molt els animals, sobretot la somera Amàlia. La muller de Noé es deia Noelia, segles després li van fer una cançó. Ara bé, tot això no ve a conte, són només uns postulats. En realitat el que va passar és que el Noé dormia cara avall a l'hamaca de sobre la Noélia, amb els peus al cap (no és que fes una postura de ioga, sinó que dormia al revés que la Noélia, a on ella tenia els peus, ell hi tenia el cap). Una rateta amb molt temps lliure es va dedicar a rossegar la corda de l'hamaca del Noé. Efectivament, un bon dia, va caure espatarrat damunt la Noèlia en la postura que després es faria famosa entre tots els animals, que es van despertar pels esbufecs de la parella de navegants.

Teoria de la Naferkiki
L'Amenhotep II semblava que aquell any havia trepitjat una merda de camell gegant. Perdó, una merda gegant de camell. Plagues de granotes, de polls, de mosques, de llagostes, pesta, havien afectat darrerament i seguida als egipcis. Ell, per airejar-se una mica i treure's del cap tantes preocupacions, es desfogava amb les concubines. Estava aquell dia en ple gaudi amb una de les seves favorites, quan va caure de repent la setena plaga i tot es va quedar a les fosques. No es veia ni un borrall.
Ella, tipa de tanta xuclada insulsa al fosc membre, va pensar que Ra, déu dels faraons, li donava permís per realitzar el que tenia al cap des de feia uns dies.
- Naferkiki, on ets?
- Mmmmmm... Ací faishhhh....Slurph...
- I com és que t'ha crescut la barba?....mmmmmm.... slurph...
Tres dies van estar a les fosques.

Teoria del Manament Diví
Era del domini públic que a Kornamús el Torrat, el baster israelita, li agradava en excés l'esperit de figues xumbes. Sempre anava amb els ullets a la babalà i li havia d'enfilar l'agulla se seva cosina Sara.
Aquell dia es va haver de fregar els ulls tres cops. Astorat, va veure com el seu cosí Moisés baixava com un esperit per la garriga. "Amb les avarques que porta encara s'estimbarà", va pensar. Feia quaranta dies que havia marxat, el molt barrut, deixant la dona i tots els marrecs a càrrec dels altres. Va escoltar estoicament el discurs d'aquell il·luminat, que amb aquelles pedres planes que portava i les banyes lluents semblava un saltimbanqui samarità. Els hi volia fer creure que Yhavé ("ja ve? Ja hi som!", va pensar el Kornamús) els havia manat complir deu manaments.
Quan va arribar al setè, diu el molt poca-solta com si res: "No cometràs adulteri".
El Kornamús no s'ho podia creure. Sort que la Sara li va dir a l'orella: "No et preocupis, Mus. Tinc una altra pensada que t'agradarà. Acabarem tots dos ben mamats."

Teoria del "palitroque"
És una bajanada, però hi ha qui creu que el 69 el va idear el Numèric, aquell persa que va inventar els números (i que deu estar emmerdat fins a les celles per tots els estudiants que s'han defecat en ell). Quan ja feia temps que havia inventat el 68, després de moltes cabòries, un dia mentre rumiava li va caure una biga travessera al cap, i, espolsant-se la túnica, va dir la famosa frase: "Calla! I si li foto un altre pal?". Però aquest és un altre 69.

Teoria del Penis Gegant
Napoleó Bonaparte era baixet, això no és cap secret, no ens hem d'enganyar. Però la seva part bona i desconeguda és que la tenia molt grossa. Per això moltes vegades se l'agafava per la part de dalt, posant-se la mà per dins de la casaca. Moltes reproduccions que li van fer així ho mostren i ho demostren. Bé, però tot això només és el postulat. La teoria és la següent: La Josephine de Beauharnais, cansada i fastiguejada d'aixecar tot allò una vegada i una altra, era una dona que els tenia ben posats i un bon dia es va plantar dient-li: "Ons amorrons tous dous ou rien de rien" que vol dir "Amorrat tu, carallot, o te'n vas a xingar al front d'Egipte".

Teoria més clara que l'aigua
L'Engracia, carnissera del segle XIII, tenia una fam sexual de mil dimonis. Però era del morro fi i no es cruspia qualsevol cosa. Li agradaven les menges especials, les "delicatessen". Els homes comuns i vulgars no li feien ni fred ni calor, havien de ser diferents, originals, estrambòtics. S'havia passat per la pedra un home llop, un vampir, el Ieti, un mort vivent i un parell d'homes elefants (al primer mai va saber per què li deien elefant).
Fins que va conèixer l'home invisible i es va enamorar. Era tant polit i transparent aquell xicot.
L'home invisible era molt de la broma i un dia se li va ocórrer posar-se al llit a l'inrevés, amb els peus al capçal.
- Ai, invi, -va dir ella al cap d'una estona- de veritat vols que et segueixi xarrupant el nasset?
- Xadufa, xadufa -va fer ell, invisiblement emocionat per la descoberta.


Teoria de l'escorbut
Quan Colon va anar a descobrir Amèrica, en aquelles caravel·les anaven tots més cremats que els espanyols a Trafalgar. Com que el Colon era l'amo, al cap d'un mes ja s'havia traginat a tota la tripulació, inclosos els germans Pinzones que tothom sap el què eren. Àdhuc havia donat dues voltes a tots els mariners, excepte a Morales el del garfi, que era molt apassionat i a la que et descuidaves ja el tenies abraçat com un pop. Al cap de dos mesos de salpar de l'Estartit, el Colon ja n'estava tip de tants colons. Així que li va demanar al Lòpes el Desdentegat que li fes una petita xucladeta dient-li que anava molt bé per prevenir l'escorbut, més que res per animar-lo. Quan estaven al catre, el Lòpes engrescat en plena feina, el Colon, que s'havia deixat la pipa a la lleixa i la trobava a faltar, va pensar: "I si faig una virada de 180º?"

Teoria de l'armari capgirat
Quan al Philip XV el Babau (i curt de vista) li van explicar el salt del tigre li va semblar sublim, un magnífic descobriment que li reportaria joia sexual. Feia molt temps que s'havia estancat en la postura del samarità i ja no gaudia com abans. Es va fer apropar l'armari al catre reial i va cridar a la concubina Edelphoise per tal que s'espatarrés al llit. Llàstima que l'armari el va fer posar al capçal. Quan es va tirar en planxa va donar-se'n de que allò que s'aproximava vertiginosament no era el cap.

Teoria en vers de l'ensopegada (només per a poetes i gràcies)
- Qui inventà el seixanta-nou?
- En Perot de cal Pallús
que d'això en sabia un ou
- Com passà la malifeta?
- Un dia que anava pet
va anar a veure a l'Enriqueta
- I què i què?
- Va pujar per les escales
gatamèus i esbufegant
que volia fotre un clau
- Va, continua, sisplau
- Però anava tan torrat
que amb l'estora ensopegà
i damunt de l'Enriqueta
s'espatarrà capgirat
- Ai collons, quin enrenou!
- És la pura realitat:
el Perot i l'Enriqueta
van crear el seixanta-nou
per tota la humanitat

Teoria de la prova i error
El seixanta-nou porta aquest nom en memòria del seu inventor, Sixtí Nain, matalasser del segle XIX. El Sixtí, a l'edat de seixanta-nou anys va aconseguir fer seixanta-vuit polvos seguits. Al següent, quan ja no podia més, li va dir a la Benigna: "I si fem alguna altra cosa? Va, posa't com vulguis". A la Benigna se li va obrir el cel, doncs ja n'estava d'introduccions fins als mateixos ovaris, i es va girar del revés pensant "Per aquí no me la fotràs". "Bé, un error el té qualsevol", va pensar després.

Teoria del llapiseru
Bartolomeu Pedragot el fuster no es treia mai el llapis de l'orella. Era com un apèndix que li va posar el seu pare als deu anys. Feia un temps que l'Harmònica la costurera s'havia inventat una nova xaladura sexual i la practicaven sovint. Ella era molt imaginativa i va pensar "coi, ja que m'amorro jo, que s'amorri ell també". En una d'aquelles giragonses bestials, el Bartolo va observar aquell sis i aquell nou que havia dibuixat amb el llapis a la cuixa de l'Harmònica. "Hem fet un 69!" Li va dir, sense pels a la llengua. I d'aquí el nom.

Falsa teoria que no sé què hi fa aquí
En Pau el contorsionista un dia, completament sol a la banyera, es va pensar que havia descobert el seixanta-nou quan en realitat va inventar el 0 (zero, però sense patata). Una mica més i s'ofega abans de poder explicar-ho a la ciència.

Teoria de l'eficiència
Stanley Sprinty, consultor taylorià de principis del Segle XX (Eppicur's & Brothers CPC), enginyer expert en procediments operatius, sempre anava de bòlit. Li tocaven els marrons més grossos i no
tenia temps per a res. Ni un petit forat li cabia a la seva congestionada agenda. Retallava temps d'on fos: es posava el rapè i la perruca algina (pels que han llegit Iskander), dinava dret, corria pels passadissos... Es va obsessionar tant en l'estalvi de temps, que se li va ocórrer analitzar tots els processos del seu dia a dia, per veure si n'hi havia algun d'optimitzable.
A la nit li va dir a la Shurry, la seva esposa:
-Escolta, mira, a partir d'ara en lloc de fer
preescalfament -> xarrupes tu -> xarrupo jo -> polvet
amb l'objectiu de guanyar temps i dedicar-nos després a coses més productives,
farem
xarrupem tots dos alhora -> polvet
Més endavant l'Stanley, tossut ell, va aconseguir reduir encara més el procés.

(*) Potser haureu vist que no són exactament seixanta-nou teories, però el títol és espatarrant, a que sí?

Comentaris

  • Bones teories, bones.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 09-02-2009 | Valoració: 9

    Jo no m'he llegit totes les teves 69 teories, només algunes (veig que no estan numerades) perquè l'estudi m'apreta molt el temps...

    ... però són molt enginyoses i simpàtiques. Felicitats.

    La idea de fer relats eròtics amb llenguatge coloquial és bona, i tu Mandalf la utilitzes bé. Segueix així.

    Salut i força al canut!! (suposo que canut vol dir colze, heeee heee...).

  • Aquestes teories podrien ser el Pregó de la Festa d'RC![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • I va i deia - o escrivia-[Ofensiu]
    rnbonet | 29-12-2008

    ... fa temps u que xarrupava carajillos i/o glopejava cigalons, allà pel relat seixanta-nou d'un jubilat valencià:
    "Ara sí que m'has ben cardat, rnbonet! Què penjaré jo quan arribe als 69 relats?"

    Doncs una joia com la present, que en compte d'un (*), caldria posar-li'n cinc (*****). O seixanta-nou, per exagerar una mica, Però una miqueta només.
    La gràcia, la imaginació, la concatenació d'èpoques i noms i idees; l'absurd mesclat amb l'humor i la fantasia que només tenen certs privilegiats, amb bonhomia, nascuts vora rius cabalosos,en terres dures i aspres, i amants de la mar.
    Xicon, l'has brodat! Feliç relat 69! T'ha quedat més bo que els torrons de Xixona!

    Bones festes!
    I salut i rebolica, sempre!!!

  • m'has deixat...[Ofensiu]
    Lior | 20-12-2008

    ... sense paraules i amb un somriure d'orella a orella. Les teves teories són divertidíssimes, et felicito, i aprofito per donar-te les gràcies per fer-nos passar tan bones estones.

    Fins aviat!

  • I tant espatarrant![Ofensiu]
    copernic | 16-12-2008


    que m'he pixat de riure! Quina fluidesa narrativa! Sembla que se t'hagi ocorregut de sobte i l'hagis escrit a corre-cuita. Molt bó, molt bó!
    Una abraçada, maco!

  • Divertidíssim![Ofensiu]
    Magrat | 12-12-2008

    Només puc dir: jajaja!! M'he partit de riure! Genials, totes les teories, una rera l'altra. Un estudi científic i històric documentadíssim, vaja. Amb la teoria de Napoleó m'he descollonat especialment... mai el tornaré a veure amb els mateixos ulls, jeje...
    Els teus relats són enginyosos i divertits, una combinació explosiva per al meu gust. M'encanta!

    Una abraçada i fins aviat!

  • Teories espaterrants[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-12-2008

    Bé, doncs, jo estava esperant i esperant, per fer la gracieta d'escriure el comentari 69 d'aquest relat, la qual cosa hagués estat clavada, no creus? però veig que trigaran un parell de dies a fer-te'n 68 i que si m'espero, ja no quedarà res a dir, així és que em conformo a fer-te l'11, que també té les seves connotacions... és clar, a tu no cal que te les expliqui, oi?

    Per un altre costat, m'he quedat molt descansada en llegir aquest profund i gairebé exhaustiu assaig teu; ho dic perquè temia que no em pensaves tornar a comentar mai més i que cap altre dia de la meva vida relataire es veuria il·luminat en rebre unes paraules teves, tan assenyades i reflexives com de costum, sobre una creació meva...
    Però ara he entès perfectament que els teus dies i les teves nits devien ser ocupades per ingents tasques d'investigació històrica, d'ordenació de material documental, de classificació teòrica de dades, d'esborranys i taules recopilatòries... quines feinades que feu els genis!

    En fi, que em trec el barret davant la teva incansable búsqueda i el teu clarivident anàlisi! Bé, no porto barret, però m'he tret el gorro siberià de pell amb orelleres... i he picat de mans, el que passa és que com que porto guants de llana, no sonen massa bé les palmes, però et pots ben creure que des d'aquest costat de la pantalla, t'estic aclamant i victorejant en lloc de veure'm el cafè amb llet que es refreda al costat del teclat, la qual cosa és un pecat amb la temperatura ambient del dia. Pecadora que sóc, ja veus!

    Abans de quedar-me congelada, tallo el rotllo i t'envio una abraçada gens científica, més aviat espaterrant, diria jo,
    Unaquimera

  • Relat 69[Ofensiu]
    F. Arnau | 09-12-2008 | Valoració: 10

    El teu relat que casualment fa el número 69 dels que has publicat, l'he trobat genial. És un relat que es llig amb un somriure d'orella a orella, una cosa que ens fa molta falta al nostre món de problemes, mancances i maldecaps...
    A més, has tingut cura en no posar cap exemple de l'Imperi romà, doncs el 69 en romans és LXIX, que sembla més la travessa del diumenge que no pas una altra cosa.
    Parlant seriosament, totes les "teories" estan molt ben trobades, i fins i tot, alguna d'elles podria ésser ben certa...
    Una forta abraçada company!
    ... I molta salut!

    FRANCESC

    Des del País Valencià

  • Uops![Ofensiu]
    Leela | 08-12-2008

    és que l'he tornat a llegir .... hahahahhaha!!! i no volia passar per aquí sense que t'arribés una altra tongada de riallades.

    Res, molt bo si senyor!!! i per cert, suposo que ja has vist que precisament aquest és el teu relat 69!!!

    Petonarrus

  • Normalment[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 08-12-2008 | Valoració: 10

    quan un relat m'agrada molt acostumo a dir que m'he quedat bocabadada. Després de llegir el teu no puc dir altra cosa que m'he quedat "boca... " I afegeix, tu mateix, que d'imaginació en tens per donar i vendre, el que creguis més enginyós.
    Estic plorant de tant riure.
    6 gràcies immaculades (et pots quedar amb tres lletres molt sucoses del mig i jugar amb la que ha quedat a mitges, he, he...) i 9 enhorabones confitades, o, millor, pensant en la diada i amb les argentines direm conxitades. Quanta irreverència... Però és que encara estic mig capgirada i ja no sé el que em dic.
    Senyor Mändâlf. Ets únic!!!
    Mercè

  • ahahahahahaa!![Ofensiu]
    Leela | 08-12-2008

    ja sabia jo que tu tenies els manuscrits on hi havia tots aquests documents ultrasecrets sobre el 69!!! amb noms i cognoms dels protagonistes, a quin millor (Shurry s'endú la palma hahahahahaha!!).

    Ara seriosament, gràcies pels aclariments (manada!) i per aquesta informació tant ben recollida i documentada, la humanitat no pot perdre's aquestes dades i seguir vivint en la ignorància..fent coses sense saber-ne la veritable història!!!!

    69 Petonarrus hahahahahaha!!!

    Ps. el del cero patatero es devia fer mal pobret!

  • TAnt li fot si no són 69[Ofensiu]
    angie | 08-12-2008

    El títol és espaterrant, tens tota la raó, jojojojo

    El comentari ha anat directe al fòrum, recomenant la lectura. Les teories estan per posar-les en pràctica, no??. Doncs, adéu!!!! jejejeje

    Boníssim!!

    angie

  • que bo![Ofensiu]
    mar - montse assens | 08-12-2008 | Valoració: 10

    Ostres, nano, que divertides totes aquestes teories. M'he fotut un fart de riure, de debò són molt bones.
    xaval, ets genial!!!
    me les vaig a tornar a llegir...
    un petonàs

  • Ferran Planell | 08-12-2008 | Valoració: 10

    Booníííííssíiiiiiiiim

    i no cal dir res més. Apa!

Valoració mitja: 9.8