ja t'ho he dit.

una vegada.

dos.

tres.

quatre.

i més.

i t'ho podria tornar a dir.

una vegada.

dos.

tres.

quatre.

i més.

però no crec que face falta. ja saps què desprenen los teus relats: tendresa. tendresa que no apareix per casualitat, sinó que és part teua, i a vegades (de tant en tant, no sempre, poques vegades -per raons que tu i jo sabem, i que un dia, si vols parlarem-) surt a la llum. i saps què passa, quan surt? m'agradaria tornar a vore-la sortir.

una vegada.

dos.

tres.

quatre.

i més.

m'agrada^^

senzill, però real.

molt bonic, com la situació en sí. no cal viure ni escriure grans coses per treure allò bonic.

^^

M'hi sento molt identificat, marteta.

És perfectament feliç, però no obstant, agraïria alguna cosa més.

T'aniré llegint, que no tinc costum de llegir ningú.