La noia

Libertas,


el missatge que volia transmetre era què de vegades hi ha molta gent que està sola i que el seu únic refugi és un llibre.


Gràcies per la teva interpretació, també és bona, m'ha agradat!

aquest era realment el missatge que volies transmetre però jo l'he interpretat així: avui en dia, en segons quins àmbits, sobretot en el juvenil, ser un bon lector o adquirir un cert nivell de cultura es considera un avorriment, de persones amargades, etc.

Naturalment, ho desmenteixo.

Em repeteixo: probablement ho hagi interpretat malament.

Bé...un petó.

Libertas

i no perdem l'esperança i la vida sempre arregla la vida de les persones a les quals tot sembla que va malament.... el cel no pot estar gris per sempre...



:)



anem trobant tothom per tots els racons de la xarxa...



per cert, no és sentada... juju!


un petó!

De ben segur algú vol conéixer aquesta noia!
Tal volta aquell algú està també en algun lloc, amb el seu llibre, en el seu racó. Tal volta el destí faci que topin, i aleshores ja no estaran sols.

Per cert, sublim!

Sí, moltes vegades a la gent se li acusa per les aparences... Ara m'ha donat a mi per escriure sobre això... Aparences! :P

Molt bon text, molt ben expresat!

Besos!

M'hi sento molt identificat, marteta.

És perfectament feliç, però no obstant, agraïria alguna cosa més.

T'aniré llegint, que no tinc costum de llegir ningú.

I malgrat ningú no l vulga conèixer és feliç. Mencanta, em recorda a Amelie! que continue sent així, una desconeguda feliç que algún dia trobarà a algú amb qui compartir-ho tot.

Potser aquesta noia està tota sola amb el llibre perquè el té tancat o perquè només l'està llegint per ella, potser hauria d'obrir el llibre que té i ensenyar-lo als demés. Potser quan l'obri els altres s'adonaran de la dolçor que guarda dins el llibre aquesta noia... potser tot és més fàcil del que ens pensem nosaltres i només ens posem entrebancs com si fóssim uns massoques.

un petó.