A fer la mà!

Un relat de: lo gambusí

I un matí despertes, i veus, que de fet, és tot molt fàcil. Que no hi ha res impossible, que tot està a l'abast de la teua mà, sols proposant-t'ho. I clar, és una idea que anima, et sents plena, i satisfeta amb tu mateixa.

Però a mesura que passa el dia, vas canviant d'idea. Allò que et semblava tan fàcil, comença a no semblar-ho. Aquella llum comença a enfosquir-se. Comences a dubtar. I si...? I si...? I una vegada sembrat el dubte, ja l'hem cagat, si se'm permet l'expressió. Del dubte al fracàs, un pas. Molt poètic.

Però, i tan fàcil que ho veies abans? I tan evident que ho veies aquella nit? Agents exteriors? Embolics mentals? Edat conflictiva per als assumptes existencials? Una mica de tot, suposo.

I què has de fer, després de tot? Trencant-te el cap sense pietat no guanyes res. N'ets perfectament conscient, d'això. Ho tens claríssim. Tot i això...

Ostres, perquè no saps com pot anar la cosa. Què passa si poses la pota? Què passa si allò que a tu et semblen evidències no és més que il·lusió, o pitjor, un joc? Com saber-ho? Molt fàcil. Passant a l'acció. Tot i això...

Ostres, sí és que la teoria la tens dominadíssima. Podries examinar-te i tot. Ara, la pràctica...

I si...? I si...? Millor no. Fos qualsevol, podries permetre-t'ho. Però no és el cas. Hi ha un risc. Poden haver-hi danys col·laterals...

Tan segura que sembles, i de fet, la teua integritat penja d'un fil. Tens la mà trencada en ajudar als altres, però qui t'ajuda a tu? Ningú. Per passivitat teua, o seua, no és el moment per discutir-ho. Però així va.

Va com va, que deia l'Ovidi. I va d'aquella manera... I és que quan fas de la inseguretat en certs temes una forma de vida, i li ajuntes els típics malentesos i obstacles que apareixen sempre a tot, no pot sortir res de bo.

I no surt, no surt... Tens aquella sensació de fer el ridícul constant, d'estar sent examinada i avaluada contínuament.

I quin estrès, xica!! Escolta, quanta tonteria portes damunt!! Que les coses són fàcils, no te'n recordes? Que no hi ha res impossible, etc., etc., etc. Sí, dona, llegeix una mica més amunt. Ho has rellegit ja? Queda ben clar, no?

Ah, sí.

De la teoria a la pràctica, la inseguretat, la possibilitat de posar la pota... Els danys col·laterals.

Pesada que ets, per favor. Quines ganes de trencar-te el cap, i de fer les coses difícils.

A fer la mà, tu.

Comentaris

  • terra_nua | 17-04-2007 | Valoració: 9

    Em recorda a mi: ara blanc, ara negre, sí però no, no però sí.
    I a vegades fins i tot no ens adonem que sense voler hem pres una decisió i ja ho hem fet, ja estem emerdats fins el coll...

    Aix.... la vida és un rato!

  • A fer la mà[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-04-2007 | Valoració: 10

    He vist l'expressió valenciana i he llegit el teu conte, encara no sé si ets home o dona, pel que sembla tant pots ser dona pel conte com un home pel teu nom. Però tens tota la raó el pas del dia ens va posant al nostre lloc, en llevar-nos del llit ho veiem primerament una mica negre però quan ens fumem o jo em fume la primera cigarreta ja ho veig tot més clar, ara després ve el combat de cada dia i tot canvia, en fi que li anem a fer, la vida és així, i com tu dius i deiem ací al País: A fer la mà... segurament si més no n'obtindrem més plaer.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

lo gambusí

6 Relats

16 Comentaris

6792 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57