... però tot i així et diré quatre cosetes! Aquesta ets tu... decidida i creativa. Saps perfectament que a mi no se'm dóna tan bé com a tu escriure, però tanmateix, les dues escrivint per evadir-nos una mica de la realitat. Saps? M'has fer recordar moltes coses que m'han passat, gent que potser no tornaré a veure, antigues relacions... i m'has fet veure que és molt important dir el que penses quan tens l'ocasió, i que no t'ha de fer por tirar endavant, en aquesta vida s'ha de lluitar. La felicitat no és un cim, sinó punts concrets, però tot i així, es pot lluitar per ser feliç i per aconseguir tot allò que un mateix es proposa! Sigues forta Laura! Un petonàs!

Biel, fa uns mesos vas escriure un comentari a un noi que va escriure "Història d'un amor prohibit" i li vas recomanar que llegís el teu escrit ja que era una història semblant. I al llegir el teu comentari em vaig decidir a llegir el teu escrit. Doncs bé, jo sóc la noia de la seva història. Realment, són històries bastant diferents però a la vegada molt iguals, perquè hi ha moltes coses d'aquesta noia de la que parles en què m'he sentit identificada. La nostra història no sé com acabarà, de moment no té un final escrit, ens vam arribar a estimar moltíssim fins algun moment però després les coses no han acabat gaire bé. Ara ha arribat l'estiu i m'ha demanat distància, suposo que això ens ajudarà a redreçar una mica les coses. No sé, amb molt poc temps es va convertir en un dels meus millors amics i ara... el tinc molt lluny de mi, però bé. A més, tampoc sé què passarà quan comencin les classes. En fi, m'ha encantat llegir el teu escrit. M'has fet passar una molt bona estona gaudint de la lectura. Gràcies. Continua escrivint.
Laura

Una mica més i em poses la pell de gallina. M'has fet pensar molt en coses que m'han passat i m'ha servit per reflexionar una mica amb mi mateixa. Enhorabona... continua escrivint!

Estava per aquí llegint coses i m'ha sobtat el títol. Saps? M'has fet pensar en un noi que em deia coses semblants...
I saps una altra cosa? això de somiar és bo, a mi m'agrada molt fer-ho, suposo que és una manera d'evadir-me de la realitat! I com que és una cosa que ningú em pot impedir... doncs endavant! Felicitats pel poema!

Aquesta història m'és familiar, m'hi he sentit reflectida. Realment aquesta noia t'ha fet patir... però un ocellet m'ha dit que al final tot ha acabat bé i l'has aconseguit. Els somnis ja no fan tanta falta... oi? Perquè quin sentit tenen si nosaltres som part de la realitat? Estic segura que ella sempre t'estarà molt agraïda per tot el que has arribat a fer! Ets un sol!
Espero que mai t'oblidis de mi!