L'història d'un amor prohibit...

Un relat de: TETE18

Eren poc més de les sis de la tarda. M'havia deixat les claus a casa i havia d'esperar al portal a que algú de la família vingués a obrir-me la porta. De cop per davant meu va passar una noia, morena, se'm va quedar mirant però no li vaig donar importància, no la coneixia de res i entre els dos hi havia una gran distància.
D'això fa dos anys i m'ha quedat l'imatge d'ella passant pel meu davant, mirant-me, donant-me importància però sense tenir res més en comú aparentment...
Any i mig després resulta que vaig coincidir amb aquella noia a classe, quan iniciavem els dos batxillerat.
El primer dia, tot i haver parlat amb ella pel xat i per missatges a mòbil no ens vam dir res, vam tardar una setmana a dirigir-nos la paraula.
Aquella noia m'encantava, i així li vaig dir, amb el temps ens vam anar apropant l'un a l'altre, jo em vaig anar enamorant.
Passàvem moltes hores junts, trucades, pensament...
Ens vam fer imprescindibles l'un de l'altre, jo sempre era amb ella quan més ho necessitava però ella em veia només com un amic tot i que li encantava que li fes petons, que l'abracés, que deixéssim anar junts l'imagiancio fonent-nos en el més dolç dels petons sota la lluna plena i nit d'estrelles..Cada cop creia que acabaríem junts ja que ens havíem complementat l'un a l'altre. Però hi va haver un malentès, tots aquells petons per ella només tenien gust a amistat, com les mirades, i les paraules, com els somriures i les abraçades, en canvi per mi tot era com si ens estiméssim els dos, com si l'amor ens hagués unit...
Avui he decidit trencar amb aquesta amistat, perquè no sóc capaç de donar-li el que ella vol en forma d'amistat, d'això jo li donc un altre nom, i sabent que ella no em sap estimar com vull o com crec voler, per no fer-nos mal li he escrit un e-mail de despedia, però deixant-l clar que sempre l'estimaré, que ha sigut el meu gran amor fins ara i que tot el que hem passat junts, totes aquelles tardes, tots aquells moments....mai els oblidaré.

Comentaris

  • Sensacional![Ofensiu]
    brideshead | 29-06-2005

    Una història magnífica d'amor.... i de desamor.

    "...
    Aquella noia m'encantava, i així li vaig dir, amb el temps ens vam anar apropant l'un a l'altre, jo em vaig anar enamorant.
    Passàvem moltes hores junts, trucades, pensament..."
    ...
    Preciós, m'han vingut al cap algunes lletres d'en Joan Manuel Serrat...

    Està escrit amb les paraules més senzilles, però les que són més grans, les que es nota que et surten del cor...

    Felicitats, de debò, per aquest text tan tendre, tan trist.... i tan valent! és difícil saber deixar algú perquè no et podrà donar el que tu vols, i tu tampoc li podràs donar el que ella vol.... llàstima, perquè estic convençuda que es sentiria molt i molt estimada per tu.... si et deixés estimar-la.

    Em sap greu no haver-te vist fins avui, gràcies al comentaristes anteriors.... espero que t'animis a seguir publicant... ho fas molt bé! I encara que amb retard.... sigues molt benvingut a Relats!

    Una abraçada!

  • No sé si et servirà de res...[Ofensiu]
    Lauras_sky | 29-06-2005

    Bé, jo no sé què va contestar la noia, però sé què va passar... ;) Pensa que la vida mai és perfecta, sempre pensarem que podria ser millor, però si intentem gaudir del que tenim, sovint ens adonarem que la veritable perfecció de la vida es troba en la seva inperfecció, en els petits detalls que la gent acostuma a anomenar defectes, però que ens ajuden a aprendre i poder continuar endavant... Espero que hagis après alguna cosa d'aquesta situació i que assoleixis la felicitat a la que m'estic referint... Apa, ja ens veurem

  • Què deuria contestar[Ofensiu]
    Biel Martí | 19-05-2005 | Valoració: 7

    Què deuria contestar la noia, del teu mail? Aquestes històries passant molt sovint, no només a l'adolescència ("Carta a un amor no assolit", un altre relat que corre per aquí :P n'és un exemple). Una manera crua i alhora tendre de redactar...

  • Un final feliç...[Ofensiu]
    Lluna_16 | 30-04-2005 | Valoració: 10

    Aquesta història m'és familiar, m'hi he sentit reflectida. Realment aquesta noia t'ha fet patir... però un ocellet m'ha dit que al final tot ha acabat bé i l'has aconseguit. Els somnis ja no fan tanta falta... oi? Perquè quin sentit tenen si nosaltres som part de la realitat? Estic segura que ella sempre t'estarà molt agraïda per tot el que has arribat a fer! Ets un sol!
    Espero que mai t'oblidis de mi!

  • Simplement..[Ofensiu]
    Sareta_16 | 27-03-2005 | Valoració: 10

    genial noi!Felicitats!^^ Està molt currat, se m'han saltat les llàgrimes i tot pq me sentit reflectida!;) Ho has descrit molt bé!Doncs res que la vida dona moltes voltes, em sap greu que hagiu acabat amb l'amistad però si creus que és el millor...^^ A mi no m'agrada ensenyar els meus escrits a la gent, pocs són els q em coneixen i els lleigeixin...Pos res jo tb sóc del 88, oleee!Aquí fen burullu!:P Encantada de llegir-te!:) Muaaak!

  • història[Ofensiu]
    donablanca | 27-03-2005 | Valoració: 10

    el primer amor és el mes intens i el que mai s'oblida

  • un noi molt tendre... mas deixat parada[Ofensiu]
    xianema | 24-03-2005

    te de dir que amb aquestes frases que has escrit he quedat alucinada dels sentiments que tens i l'ho molt que t'etimaves aquesta noia tan misteriosa.
    crec que la noia et va fer fer masses ilusions total... ella només volia passar-s'ho be i axo no hi ha dret.
    un petó molt fort i espero que tinguis més sort amb les noies la pròxima vegada.
    tot i això.... no canviis la teva forma de ser perquè nois tan romàntics com tu n'hi han pocs.

    ******

Valoració mitja: 9

l´Autor

TETE18

4 Relats

9 Comentaris

4474 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Un 18 de Març del 1988 vaig arribar al món, per aprendre'n tantes coses i deixar-me'n pel camí moltes altres....Bé, ja de petit m'agradava escriure i sovint ho segueixo fent explicant il.lusions, idees, amors....
Mai deixo llegir els meus escrits, de fet, després d'esciure'ls normalment els llenço, però en trobar aquesta web vaig pensar que seria interessant saber què en pensa la gent d'algun dels meus relats. Gràcies per aquesta oportunitat!