Et puc demanar un favor ?

Et miro i t'admiro, t'escolto i m'agrada, això si, tu allà i jo aquí. Busco a la teva mirada la senyal de que aquest malson ja s'ha acabat, que ja em pots tornar a estimar, que puc atansar-me a tu i sentir-me segura i estimada, que puc tornar a sentir les teves mans fortes i tendres que tan m'agraden i que ara no puc ni acariciar. Poder si que t'haig fallat, però vols dir que no ens hem fallat tot dos ? Vaig pel carrer tot passejant, sota un sol de justícia, no vull tornar a casa i sentir-me sola, espero trobar-te assegut esperant-me en aquell banc on la calor em doblega i em rendeixo al seus peus fins que torno a tenir l'alè just per continuar i poder anar fent el meu càstig particular, veure parelles i parelles abraçades, estimant-se, escoltant-se, mimant-se, mirant-se, i com les envejo deu meu... Em vaig quedant amb una mica de cada una, per no oblidar el bonic que es tenir un sentiment incontrolable i lliure, ofegador a vegades, però preciós.
Puc demanar-te un favor ?? Deixem estimar-te, tan si vols com si no vols, deixa que tingui aquesta il·lusió quan em llevi cada dia, quan pugui compartir amb tu aquells moments que vaig guardant en un sac de ferro per a que no fugint de la meva memòria, quan pugui asseurem al teu costat, quan pugui passejar amb tu pels carrers, quan pugui riure amb tu, quan pugui plorar amb tu, deixem estimar-te per favor o te m'enduràs la vida.

¶:)