El teu silenci, el meu dolor

Silencis, mirades, veus al meu cap... Tot em parla, tot em diu que et comenci a oblidar. Però, què fer? Difícil és oblidar aquells ulls que em miraven amb admiració quan els meus només veien mediocritat al mirall, aquelles mans que recorrien el meu cos amb la suavitat i l'escalfor d'un artista que esculpeix la seva obra, aquells llavis que somreien pel simple fet de la meva presència, i que tancaven els meus amb la fantasia d'un bonic petó... No, no és fàcil fer que els records desapareguin en una nit. El teu cos ha marxat, però la teva essència segueix viva dins meu, a cada llàgrima, a cada indret que vam visitar tots dos, junts; agafats, abraçats, o potser enfadats, però junts. Miro al meu voltant i tan sols et veig a tu, el somni dels teus ulls em mata, no vull que marxis, però em fa tant de mal...
Sí, Marc, no poder-te veure, veient-te al meu cap clarament, és un infern. No sé si ja he començat a trobar-te a faltar, perquè voldria dir que hauria assumit que ja no hi ets, i no ho tinc clar... No em faig a la idea d'arribar a casa (cosa que estic evitant des de fa hores) i trobar que no m'esperes adormissat al sofà, amb els cabells despentinats i la roba arrugada, els plats acabats de rentar i una cançó escollida a l'atzar sonant a l'aparell... Espero que tot hagi estat un malson, que ara obriré la porta i et trobaré allà, com sempre, fent veure que m'esperes despert, i m'acostaré, et faré un petó al nas, i em diràs que m'estimes...
Oh, no! Les llàgrimes comencen a rajar, no puc mantenir viu aquest desig, comença a desaparèixer... No, no hi seràs; arribi a l'hora que arribi, no m'obriràs la porta, amb el teu somriure, aquell que em va enamorar, ho sé, però és tan dur... Intento pensar que el destí m'ha jugat una mala passada, que simplement has marxat, però és impossible, no has marxat, t'han fet marxar! Perquè és tot tan injust? Em fa ràbia pensar que tan sols si t'hagués trucat per dir-te "T'estimo", hauries estat uns minuts més a casa, i no hauries acabat dins d'una ambulància, tement per la teva vida, i xiuxiuejant el meu nom...
Marc, t'asseguro que encara que em tornis a veure somriure, mai t'oblidaré, mai deixaré de pensar en tu, sempre formaràs part de mi, i sé que m'ajudaràs a ser forta, i continuar lluitant per aconseguir aquella meta que, junts, vam intentar assolir, la felicitat.