espero que no sigui autobiogràfic

Així m'agrada, que la gent recordi i esbombi que no hi ha res més sa que mimar-se a un mateix... pot semblar una bestiesa, però ho oblidem massa sovint...

Ei Brida, m'acabo de llegir el teu relat d'amagat des de la feina i ara no hauria d'estar escrivint aquest comentari però: no me'n puc estar! M'ha semblat genial, de debò. I t'he de confessar que, quan he començat a llegir, em pensava que seria molt difícil superar aquell Raquel que temps enrere tant em va agradar. En fi, que ho has aconseguit. Crec que l'estructura del conte és la seva gran virtut. És un crim que no escriguis més sovint!

Veig que l'últim comentari d'aquest relat ja té els seus dies però, tot i així, m'ha aparegut l'escrit davant dels ulls per atzar i no em puc estar de comentar quatre coses.
Veig que tinc bastants punts en comú amb l'autor i per això m'ha semblat interessant haver llegit aquestes línies; d'altra banda, m'hagués estimat més trobar-les en un blog que en una pàgina presentada com "relats en català".
Em fa l'afecte que, com a escriptor, hi intueixo una pinzellada de talen desaprofitat. Com que el text no és recent, espero que l'autor hagi pogut seguir potenciant-lo.

Per què el dia de Sant Jordi està cobert d'autors catalans pèssims i, en canvi, algú que és capaç d'escriure un conte d'aquesta magnitud ha de lluitar des de la reraguarda?