Viatge a Catalunya Nord. Mediterrània. Pirineus. Costa Brava. (Versió Curta. Carta a Alfons).

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses


Títol: Jei, senyoreta Maria. Viatge a Catalunya Nord. (Complet).

De: "Joanjo" <*****@correu.mesvilaweb.com>

Data: Dimarts, Juliol 27, 2004 6:59 am

A: ***********@hotmail.com

Prioritat: Normal

opcions: Capçalera completa | Versió imprimible | Bloca origen | Bloca domini d'origen





VIATGE A CATALUNYA NORD.
(Carta a Maria Font Cubedo).



Kastil·lionne di le Plann, vintisei di giulio dil due mile treeeee



Jei, senyoreta Maria (això de "senyora" queda de massa major), ¿com
estàs guapíssima?

Doncs NO. NO M'AGRADA EL NOCTURN.

Doncs SÍ. SÍ QUE M'AGRADEN ELS PIRINEUS. I LA COSTA BRAVA.

He anat de viatge als Pirineus Catalans (al Parc Nacional
d'Aigüestortes), a Catalunya Nord i a la Costa Brava.
He sentit parlar en català de Lleida, dels Pirineus, de Catalunya Nord,
de Cadaqués, de Roses...
He sentit parlar en aranés, en patués, en francés, en castellà.

Ha estat molt interessant. I els paisatges eren preciosos. Tant els
d'alta muntanya com els de mar (roca i mar).

M'ha agradat molt. MolT xulo.

Ací tens una còpia de dues cartes que he escrit sobre eixe viatge, per
si vols saber més detalls. Són cartes genèriques, no hi ha cap
intimitat que no pugues llegir. Tranquil·la.

¡Ah! Per cert, no tinc núvia, i cada vegada tinc menys ganes de
tindre'n una.
Fa unes setmanes, abans del nocturn, vaig conéixer a una xica, i vaig
eixir durant una setmana amb ella.
Doncs he quedat tant fart de la relació de parella, o d'allò que es
veia vindre com podia ser una relació de parella, que quasi se m'han
llevat totes les ganes d'eixir amb una xica. (Amb un xic tampoc, no
t'espantes. Total, seria el mateix que eixir amb una xica, i tampoc tinc
ganes).

És que ja estic massa acostumat a la llibertat. Ja són quasi trenta
anys de viure en estat salvatge, i lliure. Ara, tot el que no siga
això, em sembla, cada vegada més, una presó. No m'hi acostume.
Així que possiblement continue vivint sol durant tot el que em queda de
vida. Ja és massa tard per a acostumar-me a la vida de parella.

SE M'HA PASSAT EL TREN. PERÒ JA DÓNA IGUAL. EM QUEDE EN ESTA ESTACIÓ A
LA QUAL JA ESTIC TANT ACOSTUMAT. NO PASSA RES.
ÉS LA MEUA ESTACIÓ, I ACÍ EM QUEDE.

Bo. Ja està.

¡Ah! ¿Per cert, què feu en eixe programa d'Alacant? ¿Graves tu amb
càmera? ¿Com és que aneu vosaltres, tant lluny?

Bo, senyoreta, espere no haver-te pegat un susto amb això de la xica i
de la vida de parella. Però eixa és la realitat.
(No sé si li ho he contat a EnricNumberOne, crec que no. Si vols
digues-li-ho tu. Com és un cotilla, supose que li interessarà, he,
he... ¿Eh, Enrique, si estàs llegint açò?).

Bo. Adéu a tots (això de "tots" és per si Enric encara segueix llegint).
Ja ens veurem algun DIA. NO NIT.
aDÉU.

jOANJO.


***********************************************



Títol: VIATGE A CATALUNYA NORD. MEDITERRÀNIA. PIRINEUS. COSTA BRAVA.
(Versió Curta. Carta a Alfons).

De: "Joanjo" <*****@correu.mesvilaweb.com>

Data: Divendres, Juliol 23, 2004 3:38 am

A: **************@hotmail.com

Prioritat: Normal

opcions: Capçalera completa | Versió imprimible | Bloca origen | Bloca domini d'origen





VIATGE A CATALUNYA NORD. MEDITERRÀNIA. PIRINEUS. COSTA BRAVA.
(Versió Curta. Carta a Alfons Navarret i Xapa).

De Joanjo Aguar Matoses.



Castelló de la Plana, 21 de juliol del 2004.

Jei, Alfons, perdona per dir-te "senyor". És que això els ho dic als
meus amics en broma. No utilitze la paraula "senyor" com a exaltació
d'una posició més alta o privilegiada, sinó que ho faig en el sentit
contrari, per a llevar-li solemnitat a eixe tractament. Per a
ridiculitzar als que pretenen ser "senyors". Per a posar al mateix
nivell totes les persones.
"Senyors" no són només una minoria. "Senyors" ho som tots. Tots els
meus amics són "senyors". Totes les persones són "senyors". Així fas
que se li lleven les ganes d'utilitzar eixa paraula a tots aquells que
pretenen distingir-se per sobre dels demés. Així democratitzes una mica
més la realitat quotidiana.

Bo. Ja està bé.

Acabe de tornar de viatge. He tornat a Sueca, i ja estic a Castelló de
nou.
He anat als Pirineus Catalans i Aragonessos, a Andorra, a era Val
d'Aran, a Catalunya Nord, a la Costa Brava... I ha estat molt guai.
Hi he anat jo sol, pel meu compte, tots els dies.
Jo em pensava que m'avorriria, passats uns dies. Però, ¡què va! No m'he
avorrit gens. Una vegada m'he acostumat a anar jo sol a tots els llocs,
no he tingut cap problema. I així podia anar on a mi em donava la gana,
i durant el temps que a mi em donava la gana. Sense haver de rendir-li
comptes a ningú.
Ha estat molt guai. Allí als Pirineus hi havia molt de paisatge per
veure. I a la Costa Brava també. I a mi m'encanta el paisatge...
Muntanyes impressionants, neu, cascades d'aigua, llacs, roca, brossa,
arbres, boscos immensos (el Bosc del Gerdar), la mar, l'horitzó blau,
els acantilats, els trencants, les cales, les badies, la roca de nou,
l'aigua, el Sol, el cel...


A la Catalunya Nord m'he centrat en acostar-me a parlar amb la gent, i
en preguntar-los coses, per a escoltar el català d'eixa zona.

A mesura que anava recorrent el territori, vaig anar parant-me en
diferents pobles. Vaig estar a Sallagousa, a Mont Lluís, a Prada, a
Perpinyà, a Salses i a Canet de Roselló (a les urbanitzacions de la
platja).
Volia conéixer de primera mà en quina situació es troba la nostra
llengua per allí.
I la situació és crítica. No hi ha relleu generacional. La gent de
cinquanta anys en avall no utilitza el català com una llengua normal.
No li dóna un ús quotidià. Per a ells, només és una curiositat, una
resta arqueològica, encara viva, però que està a punt d'extingir-se.
Perquè, ¿per a què van a emprar ells una llengua que està morint-se, i
que la parla poca gent (només els majors), si poden utilitzar el
francés, que l'entenen tots, i així s'eviten maldecaps?
Eixe és el seu raonament típic.

Jo crec que, a Catalunya Nord, com a màxim en cinquanta anys, el català
haurà desaparegut com una llengua d'ús normal, com una llengua viva.
Potser sí quedaran mostres institucionals o de reivindicació nacional.
Però, com a llengua d'ús en el carrer i en tots els llocs, s'haurà
acabat per sempre.
I AIXÒ NO ÉS PESSIMISME. ÉS REALISME.

És el mateix que li passa al gaèlic, a Irlanda.
Des del govern i des de les institucions públiques poden fer tots els
esforços que els done la gana per a tornar-lo a la vida. Però, si la
gent ja ha deixat d'utilitzar-lo com a llengua normal, ¿com vas a
fer-los canviar d'idea o de costums?
Només es necessita que hi haja un tall d'una o dues generacions
completes, per a què una llengua es muira. I això és el que ha passat.
El gaèlic és la llengua pròpia d'Irlanda, però ja no és la llengua
maternadels irlandesos. Aleshores, ¿com vols que la utilitzen com a
materna, si no ho és? ¿Per a ells és una cosa forçada, per molta llengua
pròpia que siga? Per això els està costant tant revifar el gaèlic. Perquè
és com voler ressucitar un mort.

Doncs el català a Catalunya Nord va pel mateix camí. Encara no està
mort. Però està moribund. Hi ha encara una generació o dues, les més
majors, que encara l'utilitzen de manera usual. Però, les dues
generacions que les segueixen, no l'empren quasi mai. Si de cas, l'usen
per a comunicar-se amb les generacions més velles, i amb prou
dificultats. Però no l'empren per a comunicar-se entre ells, entre els
jóvens. I això relega eixa llengua al passat, no al futur.
El present en què ens trobem ara és simplement un temps de transició,
d'un estat a un altre. Si ens asseiem tranquil·lament, podrem veure com
s'extingeix a poc a poc la nostra llengua en una zona on durant
tres-cents anys havia continuat mantenint-se viva, encara que hagués
estat separada per una frontera estrangera.

Jo crec que, quasi l'única manera de fer que el català continue viu a
Catalunya Nord, és que una gran majoria de jóvens i xiquets, es posen
immediatament a parlar català entre ells, que s'estimen eixa llengua, i
que la consideren digna. (COSA MOLT IMPROBABLE).

Una altra solució també seria una afluència massiva d'immigració
catalanoparlant que s'establís de nou a Catalunya Nord, i que no
menyspreés la seua pròpia llengua. (COSA TAMBÉ IMPROBABLE. Això de
l'afluència massiva).

Per tant, jo crec que ho tenim ben fotut.

Llàstima, era bonic, i fins i tot interessant, veure que, malgrat
trobar-te a l'estat francés, et senties com a casa cada vegada que
t'adreçaves a una persona major d'algun poble d'allí, i veies que et
parlava en català.

¡Vaja gràcia! Sí que és una llàstima que això es perda. I encara dóna
més pena el fet d'estar presenciant-ho en directe, i sense poder fer
res. Com si foses un simple espectador.


* * * * PER TANT, LLIÇÓ A APRENDRE: EVITEM A TOTA COSTA EL TALL
GENERACIONAL.
A TOTA COSTA. ALMENYS, EN ELS TERRITORIS ON ENCARA NO EXISTEIX EIXE TALL.
* * * *

Bo. A veure què es pot fer.


Us aconselle que, quan pugueu, aneu a visitar la Catalunya Nord, i que
parleu amb la gent d'allí. Veureu com us sentiu com a casa.

A mi, Perpinyà em va agradar molt. I el caràcter de la gent és molt
semblant al d'ací València. En realitat, es podria dir que és un
caràcter mediterrani. I no és per promoure una espècie d'exaltació de
la forma de ser mediterrània, ni un nacionalisme mediterrani. Però és
que es nota alguna cosa.
Els que vivim al costat de la Mediterrània tenim algunes coses en comú,
en qüestió de caràcter. I no és ni un tòpic, ni un mite. És la
realitat. Jo
ho he notat en arribar a Perpinyà, que està prop de la
mar.
I també ho note quan veig pel·lícules italianes. Perquè el caràcter
dels italians que veig en eixes pel·lícules també se sembla molt al de
la gent que conec de per ací Sueca i València, en general.

No ho sé per què, però hi ha alguna cosa...
Alguna cosa familiar en tots els nostres caràcters. Alguna cosa que fa
que, sigues on sigues, si tens la Mediterrània a prop, saps que
continues trobant-te a casa. O almenys no estàs massa lluny.


Bo. Ja està. Jo crec que ja he escrit prou per hui.
Ja ens veurem, ¿eh? I que et vaja bé per Granada.
El pròxim viatge, a veure si em deixe caure cap al sud de la Península.
A mi, Andalusia també m'agrada molt.

Bo. Adéu. I fins prompte.


Joanjo.








******************************************************



Títol: CATALUNYA NORD (2). Més idees. Immigració Turística.
(Carta a Vicent Amanç).

De: "Joanjo" <*****@correu.mesvilaweb.com>

Data: Dimarts, Juliol 27, 2004 5:35 am

A: *********@gva.es

Prioritat: Normal

opcions: Capçalera completa | Versió imprimible | Bloca origen | Bloca domini d'origen





CATALUNYA NORD (2). MÉS IDEES. IMMIGRACIÓ TURÍSTICA.
(Carta a Vicent Amanç Viel)

De Joanjo Aguar Matoses.



Castelló de la Plana, 26 de juliol del 2004.

Jei, Vicent, ¿com et va per allí Sueca?

Espere que això de fer escoles ("bressoles") en català a Catalunya Nord servisca d'alguna cosa.
Però ho veig bastant negre, perquè, si la llengua ja s'ha deixat
d'utilitzar a nivell quotidià, entre familiars; si els pares i els
iaios ja només els parlen en francés als menuts; si només s'ensenyen el
català a l'escola, però després no posen en pràctica eixos
coneixements; si els xiquets no utilitzen el català entre ells ni amb
altra gent; aleshores tot eixe esforç no serveix de molta cosa.

Fins que els majors no tinguen consciència de la seua pròpia llengua i
es donen compte que és igual de digna que el francés, i que es pot
utilitzar en els mateixos casos en què s'utilitza el francés (en tots),
fins llavors, serà una batalla quasi perduda. Moltes energies
invertides, per a uns resultats molt escarransits.

A Prada, em va dir un xic de quaranta-dos anys (que parlava català
relativament bé), què els nanos parlen entre ells en català dins la
Bressola, però que, només ixen al carrer, tornen a parlar en francés
entre ells mateixos. Diu que és una cosa molt curiosa.
Per això, no sé jo com quedarà tot això de la Bressola d'ací a uns
anys, ni quins resultats reals tindrà.

Les bressoles estan molt bé. Però és només una part de la solució. Jo
crec que la qüestió més important és incidir en els majors i en els
jóvens, que són el referent d'eixos menuts.
Si tu a un xiquet li dius que no fume, mentre està veient que tens un
cigar fumejant en la mà, el més segur és que no et faça gens de cas.
Quan siga major, probablement fumarà.
Si a un nano li ensenyes el català, però veu que no l'utilitza ningú
com una llengua normal, com el francés, llavors tindrà el català com
una espècie de relíquia. Com qui aprén llatí en l'escola.
¿Quants xiquets i majors veus parlant llatí pel carrer? ¿I en els bars?

Els majors són els referents dels menuts, i en els majors també s'ha
d'incidir, i molt especialment.

Les bressoles s'han de potenciar i multiplicar tant com es puga. Però
també s'ha de buscar més formes de promoció i dignificació del català a
la Catalunya Nord, i a tots els Països Marencs en general.

No sé quines formes poden ser estes... Supose que vosaltres ja n'haureu
pensat algunes, com intentar entrar en els mitjans de comunicació, o
crear-ne de nous; o com la de fer un Casal Jaume I a Perpinyà (que, per
cert, el vaig veure des de fora, però estava tancat, per ser estiu).
És clar que, d'idees se'n poden tindre moltes, però, de diners per a
posar-les en marxa, també se'n poden tindre molt pocs. També és
veritat.


IMMIGRACIÓ TURÍSTICA CATALANOPARLANT.

Una idea que se m'ocorre a mi (que no sé si podria ser relativament
econòmica), seria la de promocionar per a la gent de Catalunya, del
País Valencià i de les Illes una oferta turística cultural, històrica,
lingüística (i, a més, de platja, de paisatges i de natura), que estiga
orientada a viatjar per la Catalunya Nord, a visitar llocs emblemàtics,
o simplement bonics, i a conéixer gent del país.
Eixa promoció hauria d'estar adreçada a gent de Catalunya, València,
Balears i Pitiüses, en definitiva, gent dels Països Marencs,
conscienciada de sí mateixa, que parla sempre català, i que no té por
d'intentar emprar el català encara que li parlen en francés o en
castellà. Hauria de ser gent ben conscienciada de la seua llengua.
Se'ls podria promocionar la visita a Catalunya Nord dient que "Allí
també t'atendran en català, i t'entendran en català".

Bo, això d'atendre, atendre.., no sé si serà massa real.
Però, entendre't, sí que és veritat que, hui per hui, si tu parles allí
en català, hi ha una probabilitat molt alta de què t'entenguen, potser
no del tot, però sí mitjanament bé. I això és un factor molt important
que tenim a favor nostre, i del qual podríem aprofitar-nos-en més, i
traure-li més rendiment.

(Hem de buscar aquells punts que estiguen de la nostra banda, i hem
d'intentar traure'ls el màxim suc, i meditar de quina manera podem
servir-nos d'ells per a començar a introduir-nos en altres camps que,
d'entrada, ens resulten molt més inhòspits, escabrosos o, fins i tot,
hostils).

Una cosa: A eixos turistes catalanoparlants se'ls haurà d'avisar que
trobaran persones que, d'entrada, et diran que no entenen el català (o
no quasi) i que, si continues parlant amb elles, t'adonaràs que sí que
entenen la major part del que dius. És gent massa còmoda que no vol
molestar-se en aprendre més el català, però que ja el comprén molt. Com
molta gent que hi ha també a València i a Barcelona.

De tota manera, a Catalunya Nord, sí que hi ha moltes persones
relativament jóvens que sí que entenen perfectament el català, encara
que a tu et parlen en francés.
Perquè, parlar-lo, el català no el parlen molt, els jóvens.
Però,entendre'l, sí que hi ha molts que l'entenen, perquè els seus
iaios parlen entre ells en català.
És una cosa pareguda al que passa a València ciutat. Tu els parles als
de València en català, i ells et parlen en castellà, però la conversa
és fluïda, perquè quasi tots entenen el català.

Aquest és l'estat en què ens trobem actualment, a Catalunya Nord. Per
això dic allò del turisme coscienciat, i, si pot ser, amb ganes de
difondre el català i de tornar-li la dignitat que es mereix.
Si molts turistes catalans, valencians o illencs van a Catalunya Nord i
es posen a parlar en català amb tota la gent d'allí que vagen coneixent
(i quanta més intenten conéixer, millor), aleshores, els jóvens i els
xiquets veuran que el català sí que és una llengua que s'utilitza de
veritat en el carrer, fora de les escoles, i que no només la utilitzen
els vells. Aleshores sí que li veuran una aplicació pràctica de
veritat.

I si, damunt, els turistes eixos els diuen que el català és una llengua
igual de digna que el francés, i que, per això, ells la utilitzen
sempre, aleshores, això ja els podrà començar a picar encara més la
curiositat, als jóvens i als menuts.
I als majors també, perquè aleshores ja no es veuran aïllats. Perquè
veuran que poden tornar a parlar en la seua llengua pel carrer, amb
gent molt més jove que ells, com passava abans, quan ells eren jóvens,
que el català al seu poble s'emprava d'una forma normal.
Jo crec que, fins i tot, això els alegraria, perquè seria com retornar,
d'alguna manera, a la seua joventut i a sentir-se com abans, no com a
estranys en la seua pròpia terra.


Això del turisme conscienciat seria una espècie de cosa equivalent a
allò que us deia jo en la carta anterior sobre una immigració massiva
de catalanoparlants a Catalunya Nord. En aquest cas no seria una
immigració, però sí que seria un turisme massiu.

¡AH! UNA COSA. TOT AÇÒ QUE HE DIT DEL TURISME CONSCIENCIAT DE LA SEUA
LLENGUA, MIREU SI TAMBÉ PODEU APLICAR-HO AL CAS D'ALACANT I EIVISSA,
PERQUÈ ESTAN PER L'ESTIL. (Potser no tan mal, però van en camí).

Bo. Ací teniu la idea. Vegeu què podeu fer amb ella, si us interessa.

Bé, doncs, ja ens veurem, ¿eh?
Que us vaja tot bé per Sueca. I no us pegueu molt en els Plens. Ni en
els Buits.

¡Ah! Se m'oblidava. Una altra cosa, un poc surrealista.
Ja tinc dos companys de pis. Són una parella, un xic i una xica. Ell és
guàrdia de seguretat de Lubasa. I ella està estudiant i preparant-se
per ser també guàrdia de seguretat.
I, ¿a què no adivines quines cançons solen posar alguns dies, de
vesprada, i amb el volum ben alt?
Doncs primer posen l'Himne d'Espanya. (Fins ací, no és tan estrany.
Podrien ser simples espanyolistes. Encara que ja escama una mica,
perquè ni el més catalanista es posa, vesprada sí, vesprada no, la
Moixaranga a tota pastilla).
Però el més fort ve després. La cançó que li segueix a l'Himne és, ni
més, ni menys que... el "CARA AL SOL CON LA CAMISA NUEVA, QUE TU
BORDASTE EN ¡¡¡¿¿¿ROJO???!!! AYER...". I damunt, la xica la tarareja.
¡Són falangistes! ¡Nazis!

Açò no fa molt bona olor, ¿veritat?
(Les cançons fan soroll de cassette. Es veu que no les tenen ni en
compact disc).

I, damunt, jo escoltant "Catalunya Ràdio" a quasi totes les hores.
Els veïns que ens senten es pensaran que estem bojos.

¡Ah! A més, el xic té una bandera sudista (de la Guerra de Secessió
Americana), penjada en la finestra de la seua habitació.
¡La bandera sudista era la
insignia dels que defensaven l'esclavitut!

Menys mal que no parlem de política entre nosaltres, els habitants del
pis, perquè, si no, no sé com acabaríem.

Bo, ja us aniré contant més coses, segons vagen passant.

Bé. Que passeu un bon estiu, per la Riberrra dil Xúcorrr. I perrr la
platjjjj a. (Tenia ganes de ratllar-me un poc i de dir alguna
animalada).

Adéu.

Joanjo.



















Comentaris

  • Analgèsic o sedant?[Ofensiu]

    Una pregunta: Volies dir analgèsic o sedant? He, he...

    Gràcies pels ànims.

  • DIMONI[Ofensiu]
    romaní | 09-11-2010

    Joanjo ets un conyon del dimoni. Avui tinc mal de queixal i m'has servit d'analgèsic.

    Has d'escriure més.Peeeetons.......

  • Fotos del meu viatge al Pirineu Català 2004[Ofensiu]


    ____________________________


    Podeu veure fotos del meu viatge al Pirineu Català, del 2004, en esta pàgina:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/72157621044725351/


    I podeu baixar-vos-les també a tamany original, si us agrada alguna per conservar-la, difondre-la o, fins i tot, emmarcar-la al corredor o al saló de casa. Per mi, seria un goig. ¡Total!

    Bon profit al visionat.


    MÉS FOTOS MEUES:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/


    ____________________________

  • Fotos del meu viatge a Euskal Herria 2008 i Pirineu Aragonés 2007[Ofensiu]



    ____________________________


    Podeu veure fotos de natura preses durant el meu viatge a Euskal Herria, del 2008, i Pirineu Aragonés (catalanoparlant, això sí, tractant-se de Benasc, a la Franja de Ponent), del 2007, en esta pàgina:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/72157620721453692/


    I podeu baixar-vos-les també a tamany original, si us agrada alguna per conservar-la, difondre-la o, fins i tot, emmarcar-la al corredor o al saló de casa. Per mi, seria un goig. ¡Total!

    Bon profit al visionat.


    MÉS FOTOS MEUES:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/


    ____________________________

  • lausidi | 10-11-2005 | Valoració: 4

    Veig que l'últim comentari d'aquest relat ja té els seus dies però, tot i així, m'ha aparegut l'escrit davant dels ulls per atzar i no em puc estar de comentar quatre coses.
    Veig que tinc bastants punts en comú amb l'autor i per això m'ha semblat interessant haver llegit aquestes línies; d'altra banda, m'hagués estimat més trobar-les en un blog que en una pàgina presentada com "relats en català".
    Em fa l'afecte que, com a escriptor, hi intueixo una pinzellada de talen desaprofitat. Com que el text no és recent, espero que l'autor hagi pogut seguir potenciant-lo.

  • Val. Ja ens veurem.[Ofensiu]

    Manuel, que tingues un bon viatge. M'has deixat intrigat, ja tinc ganes de llegir el teu relat quan tornes de la llarga estada fora. Ja ens diràs on.

    Miquel, vaig a veure si trobe el Western de Sergi. A veure què diu...

    De tota manera, ¿a què estava emocionant açò del duel entre escriptors, eh?

    (A mi també m'estava agradant).

  • FINS AVIAT[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 03-08-2004

    Estimat Joanjo, et dec una paella, Soc de la Catalunya Sud, i en moc molt per Valencia castello Tarragona Barna i Girona. Per motius de salud de la meva familia tinc que fer un viatge una mica llerg, i estare , crec bsatans de dies fora, te escric ara a correcuita perque dema gafo el avio.
    Aquests dies al hospital he pensat en tu i en lo malament que te he jutjat, es clar que cdasqual tenim dret a ser com som i tant.
    ara nomes hem resta dirte bones vacances i fins pronte.
    dona recorda a tots els relataires a miquel, al marc freixes, a tots. fins aviat crec que la historia de quan vingue sera digna de contar.
    salutacions a tots.

  • Western[Ofensiu]

    Ep, Joanjo i Manuel, a bans del "duelo", perquè no rellegiu el Western d'en Sergi Yagüe?

    Joanjo, per a mi les teves miscel·lànies són dels relats que més m'han agradat de RC.

    A tu, segur que t'agradarà el llibre 100 coses del brasiler Fernando Bonassi. Te'l recomano.
    I per a mostra un botó:

    Autobiografia
    Em dic Fernando Bonassi. Tinc, en aquest moment i per poc temps, 37 anys, dels quals em penedeixo de 22 o 23, però no els puc fotre a la bassa. De la meva infància, recordo llaços ben estrets i ossos trencats. He estat solter, casat i divorciat. No he estat mai viudo i tinc por de no sobreviure-hi. Sense adreça fixa, perquè no aconsegueixo quedar-me aturat (que, d'altra banda, és el meu gran somni quan estic despert). Els malsons m'ensenyen el que no m'agradaria saber. Treballo cada dia sense un patró per atonyinar. Ja he maltractat animals tan sola per tenir-ne llàstima. Em veig mort en algun lloc, però no sé pas on.

  • Manuel, ja ho he llegit. Accepte.[Ofensiu]

    Si vols, podem provar això que dius.

    De totes formes, no sé com vols que ho encarem.
    Per mi, jo triaria l'Albufera, si et sembla bé. És que m'és molt propera i familiar.

    Per cert, ¿d'on ets tu?

    De totes formes, explica'm què vols que fem al respecte de l'Albufera. ¿Un relat? ¿Una descripció? ¿Un poema? ¿Escriure el que ens done la gana?

    ¡Ah! També, vull saber una cosa. ¿Açò què és? ¿Una espècie de competició?
    A mi no m'agrada competir. A mi m'agrada escriure el que em dóna a mi la gana, i quan a mi m'abelleix (o quan tinc temps, i quan puc).

    No et puc assegurar que puga escriure hui això que em demanes. Però ho intentaré.
    És que treballe en el torn de nocturn (soc càmera de televisió), i de vegades les nits són molt tranquiles i no has de gravar res, però d'altres estàs que no pares. Així que...

    I, damunt, d'ací a dos dies em ve la setmana lliure, i ja no em connectaré a internet fins la setmana següent.

    De totes formes, accepte el repte.

  • ABRAÇEU-VOS GERMANS!!!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 29-07-2004 | Valoració: 9

    Primer de tot, vull dir que a mi, personalment m'agrada força com escriu el Juanjo; i ho dic jo que sóc de Sant Pere de Riudebitlles ( a l'Alt Penedès ) i visc a Igualada ( a l'Anoia ).

    ( comarques properes l'una de l'altra )

    Ei, abraçeu-vos,
    compartiu,
    estimeu-vos,
    enyoreu-vos si voleu;
    però no discutiu per l'art i la bellesa d'escriure.

    El Manuel m'agrada com escriu,
    però el Juanjo també, perquè escriu bé i diferent;
    a uns els agradarà més,
    a altres menys, i alguns gens.

    Però és tan important escriure,
    que de vegades s'escriu per un mateix,
    i si als altres els hi agrada o no, no importa;
    tan dolent és expressar allò que vols de la manera que vols?
    Jo penso amb sinceritat, que no és gens dolent.

    Gràcies per llegir-me,
    però abraçeu-vos germans!!!!

  • TENS RAO JOANJO[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 29-07-2004

    ESTAVA ESPERANT QUE HEM CONTESTESES, I HET PUC DIR QUE TENS RAO, (NO QUE CREC QUE TENS RAO), LA LLIBERTAT DE UNA PERSONA ES EL SEU MON I TU VIUS EN EL TEU ENCARA QUE COM MOLT BE DIUS A ALTRES NO ELS POT AGRADAR.
    JO HEM REFERIA A LA TEVA MANERA DE PRESENTAR ELS ESCRITS, CREC,( I ARA DEIXAM QUE DIGUI CREC) QUE HO POTS FER MILLOR, SENPRE BAIX LA MEVA MODESTA OPINIO, I NO ET PENSIS QUE ET VULL INFLUENCIA EN RES. DEU M'AMPARI.
    ET PROPOSO UN PETIT JOC.
    ELS DOS, (SUPOSO), QUE CONEIXEM, MOLTES DE LES NOSTRES CONTRADES.
    (PENSA QUE JO SOC VEI TEU I TING MOLTES LLIGAMS AMB LA TERRA TEVA, FAMILIA A CATARROJA, ELS MEUS SOGRES DE CERVERA DEL MAESTRE, AMIGS A CULLERA, )
    QUE ET PAREIX SI FESEM UN COMENTARI DE UN LLOC, DE UN INDRET, O DE UN PERSONATGE DEL PAIS VALENCIA, JO PER EXEMPLE TRIARIA MORELLA O PEÑISCOLA O LA ALBUFERA, FINS I TOT LA TORRE DEL MIQUELET. EL QUE TU VULGUIS. I DESPRES ELS COMPAREM, AIXO SI TENEN QUE SER ELS DOS ELS MATEIXOS.
    NO ES CAP CONCURS. SIMPLEMENT ES VEURE COM ESCRIBIM ELS DOS EN UN MATEIX TEMA, "AMB LLIBERTAT"
    CREC QUE ES UNA FORMA DE CONEIXEMOS MILLOR I DE APRENDRE L'UN DEL ALTRE.
    ESTA NIT ESPERO LA TEVA RESPOSTA, (JO HEM CONECTO FINS MOLT TARD.)
    SALUTACIONS.

  • Gràcies per llegir-me, Manuel. Resposta al teu comentari.[Ofensiu]

    Hola, Manuel, moltes gràcies per llegir els meus escrits, encara que no t'agraden.

    He llegit el teu comentari al meu relat-carta sobre el meu viatge a CATALUNYA NORD.
    I només puc dir-te que, sobre els meus relats (o el que siguen) no puc dir-te res més, solament que a mi m'agrada escriure el que a mi em dóna la gana.
    Això també és perseguir la llibertat. La llibertat literària.

    ¿Què és Literatura? ¿Què és Art? ¿Què és la Veritat? ¿Qui està en possesió d'eixa Veritat?

    Potser el que faig jo no és literatura, ni és art. Però, certament, alguna cosa sí que és. I, com no sé com qualificar-la, ni on difondre-la, doncs he triat aquest lloc, i ja està.

    De totes formes, hauràs de convindre amb mi que, de tot el que he escrit, sí que hi ha textos que es podrien classificar perfectament com a relats, i altres com a poemes.
    Són, sobretot, els últims treballs meus, els que s'estan tornant inqualificables. Els primers no. Aquells estaven ben definits.

    I, sobre "MISCEL·LÀNIA", si tu creus que això no és literatura, allà tu. Perquè jo crec que sí que és literatura, o art.
    Potser no es puga classificar com a relat, ni com a poema, ni com a teatre, ni com a assaig, ni com a qualsevol altra cosa coneguda. Però sí que és literatura.
    Són, senzillament, idees, pensaments, xicotetes reflexions puntuals, acudits, apunts, pinzellades, espurnes de vida... expressades d'una forma més o menys literària, i ja està.

    I jo crec que, de tot allò, sempre hi haurà alguna que altra cosa que li agrade a algú o altre, o que li faça riure.
    "MISCEL·LÀNIA" no està pensada per a què tot li agrade a tots. Cadascú que agafe i que assimile allò que més li agrade. I, de la resta, que ho deixe estar. Sense més preocupacions.

  • INCALIFICABLE[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 29-07-2004

    Joanjo, ja fa molt de temps que estic llegint els teus treballs, i penso que rallen en la pedanteria, no crec que hi haguí cap escriptor català, valencià o balear, o com de la resta d'Espanya, que escrigui el primer que li surt del cap i sense mirar res ens ompli de una il·lustració de paraules que moltes vegades ens costa trobar-li un sentit, et demanaria que llegeixis un tros d'un poema que es diu la carreta buida, perquè de vegades quan no es té res a dir, es millor estar callat . . . i no dir parides.
    perdona si t'he ofès però crec que et sóc sincer.
    fer literatura no es el que tu vols fer, i sempre baix la meva modesta opinió que sempre serà discutible.
    per el demés gràcies per col·laborar amb tots nosaltres.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

244 Comentaris

225760 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).