Marc, afirmació potent aquesta que fas. Assumeixes que "ell/tu/Deu" no hi és perque si fos així no passarien coses com les que passen al món.
Bé, per mi, això de fet ja és una mostra de fé. De gran fé, optimisme i d'una ingenuitat preciosa. Perque... i si hi haguès efectivament un Déu però no fos tant bó com ens agradaria? I si resulta que existeix però és un personatge gris? Algú amb principis foscos, una mala llet que espanta i un sentit de l'humor podrit?
Pensa-hi. Si estem fets a la seva imatge i semblança tal com ens diuen, no té tot el sentit que aquest món no en tingui cap? Déu, com nosaltres, está un pél cardat. Que aquest món no sigui un camí de roses no prova que no existeixi; si no que deixa oberta aquesta possibilitat tant com que de fet, existeixi, i simplement sigui un treballador gandul.
Amb Deu o sense ell, m'encanta la poesia. Gracies.