tu no ets

Un relat de: Marc Freixas

des del cel on diuen molts que ets
no fas res que em faci creure en tu

i jo no hi crec gens en tu


ets el muntatge perfecte
que destrossa milers de raons contrastades

i jo no hi crec gens, ni en tu
ni en les raons contrastades


ets el símbol que mata la nostra història

símbol que mata la supervivència,
assassina vides sense cap mena de culpes
i roba les ànimes lliures que voleien en un temps, on la incertesa de les coses fa vulnerables les altres pròpies vides que ens envolten
a mar, aire i terra


jo sé de sobres que tu no existeixes

jo sé de sobres que tu no hi ets mai,
perquè tu no has estat mai real


tu ets un símbol que mata la nostra història

tu ets un assassí de vides innocents

tu no ets, per tan no crec gens en tu

Comentaris

  • alea jacta est[Ofensiu]
    instants | 10-08-2005

    No es pot descarregar la ràbia sobre un Déu que qui sap si existeix o no, potser caldria fer-ho sobre qui en nom seu fan hi han fet salvatjades indesitjables, com sempre el contingut de les coses és un i la seva interpretació és la misèria humana que es repeteix. Jo tampoc crec en ell, però falsa excusa la que es forma en torn seu, la vida a torns és injusta terrible i cruel, però alhora tot el contrari, per què ho veiem des de la duplicitat inequivoca d'errors subtils, paradoxals, no és ell el problema sinó els que oprimeixen els pobles amb un estandard surrealista, crec que Jesucrist si visqué també cardava.

  • I si hi fos, però no tal com ens agradaria?[Ofensiu]
    LAURA | 10-08-2005 | Valoració: 10

    Marc, afirmació potent aquesta que fas. Assumeixes que "ell/tu/Deu" no hi és perque si fos així no passarien coses com les que passen al món.
    Bé, per mi, això de fet ja és una mostra de fé. De gran fé, optimisme i d'una ingenuitat preciosa. Perque... i si hi haguès efectivament un Déu però no fos tant bó com ens agradaria? I si resulta que existeix però és un personatge gris? Algú amb principis foscos, una mala llet que espanta i un sentit de l'humor podrit?
    Pensa-hi. Si estem fets a la seva imatge i semblança tal com ens diuen, no té tot el sentit que aquest món no en tingui cap? Déu, com nosaltres, está un pél cardat. Que aquest món no sigui un camí de roses no prova que no existeixi; si no que deixa oberta aquesta possibilitat tant com que de fet, existeixi, i simplement sigui un treballador gandul.
    Amb Deu o sense ell, m'encanta la poesia. Gracies.

  • Si he entès bé[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 10-08-2005 | Valoració: 8

    el teu poema, crec que estic en part d'acord amb tu. Imagino que parles de la religió. Si és així, ves en compte, que hi ha gent que pot ferir-se o sentir-se ofesa.

    D'altra banda, però, i jo també hauria d'anar en compte, penso igual. Si hi hagués algú, les coses no serien com són. El món no aniria com va. És com una necessitat creada per la pròpia humanitat. Però jo parlaria més aviat de la institució.

    A mí el que m'ha desenganyat és la institució eclesiàstica en sí, que la trobo molt distant de les ensenyances que prediacava el cristianisme. Si hi ha Déu o no, no puc dir-ho. Només puc dir que no crec en la religió.

    Suposo que, tanmateix, hi ha qui la necessita. Hi ha qui s'aferra a ella com, per exemple, nosaltres en la literatura, per protegir-se, per tenir alguna cosa en què creure. Perquè ho necessiten.

    No sé, noi, em sembla que m'he liat. De totes maneres, el poema és bo. Estiguin d'acord o no.

    (espero no haver-me equivocat en la interpretació...)

    Una abraçada.

    Salz.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.