tu no ets

No es pot descarregar la ràbia sobre un Déu que qui sap si existeix o no, potser caldria fer-ho sobre qui en nom seu fan hi han fet salvatjades indesitjables, com sempre el contingut de les coses és un i la seva interpretació és la misèria humana que es repeteix. Jo tampoc crec en ell, però falsa excusa la que es forma en torn seu, la vida a torns és injusta terrible i cruel, però alhora tot el contrari, per què ho veiem des de la duplicitat inequivoca d'errors subtils, paradoxals, no és ell el problema sinó els que oprimeixen els pobles amb un estandard surrealista, crec que Jesucrist si visqué també cardava.

Marc, afirmació potent aquesta que fas. Assumeixes que "ell/tu/Deu" no hi és perque si fos així no passarien coses com les que passen al món.
Bé, per mi, això de fet ja és una mostra de fé. De gran fé, optimisme i d'una ingenuitat preciosa. Perque... i si hi haguès efectivament un Déu però no fos tant bó com ens agradaria? I si resulta que existeix però és un personatge gris? Algú amb principis foscos, una mala llet que espanta i un sentit de l'humor podrit?
Pensa-hi. Si estem fets a la seva imatge i semblança tal com ens diuen, no té tot el sentit que aquest món no en tingui cap? Déu, com nosaltres, está un pél cardat. Que aquest món no sigui un camí de roses no prova que no existeixi; si no que deixa oberta aquesta possibilitat tant com que de fet, existeixi, i simplement sigui un treballador gandul.
Amb Deu o sense ell, m'encanta la poesia. Gracies.

el teu poema, crec que estic en part d'acord amb tu. Imagino que parles de la religió. Si és així, ves en compte, que hi ha gent que pot ferir-se o sentir-se ofesa.

D'altra banda, però, i jo també hauria d'anar en compte, penso igual. Si hi hagués algú, les coses no serien com són. El món no aniria com va. És com una necessitat creada per la pròpia humanitat. Però jo parlaria més aviat de la institució.

A mí el que m'ha desenganyat és la institució eclesiàstica en sí, que la trobo molt distant de les ensenyances que prediacava el cristianisme. Si hi ha Déu o no, no puc dir-ho. Només puc dir que no crec en la religió.

Suposo que, tanmateix, hi ha qui la necessita. Hi ha qui s'aferra a ella com, per exemple, nosaltres en la literatura, per protegir-se, per tenir alguna cosa en què creure. Perquè ho necessiten.

No sé, noi, em sembla que m'he liat. De totes maneres, el poema és bo. Estiguin d'acord o no.

(espero no haver-me equivocat en la interpretació...)

Una abraçada.

Salz.