Amb la seguretat en mi mateix treballada al llarg dels anys, encara em sorprenc del neguit i dolor dels vells records de l'infància i l'adolescencia, aixi com de la tremolor de cames en retrobar-te amb alguna persona important del teu passat.

El teu relat és potent, moltes d'aquestes quimeres seràn la nostra ombra durant anys, i no sé si estic segur que hi hem de lluitar o si simplement hi hem de conviure, tenint-los a prop com a consellers per evitar crear noves quimeres i aprofitar les oportunitats que ens brindi la vida.

Totalment d'acord, hi ha gent que necessita la cuirassa, o creu que la necessita, i un elevadíssim percentatge no sap ni vol saber que la te, que ell realment no es aixi, ho és en defensa propia, la complexitat de l'ésser humà és abrumant... Gràcies per comentar!