M'acompanyes en aquests moments i no desaprofito l'ocasió de dir-ho. Com sempre que trobes algú que ha posat paraules al que has sentit tu mateixa algun cop, l'emoció puja, ves. Tot i que el final encara no m'ha arribat! ,)

Llum, llum d'amor...

...de seguir sentint malgrat... totes les cosetes d'aquest món peculiar, deliciós i cruel alhora... i seguir caminant sense saber d'on treure la força i on recolçar-se. Com, enmig de tanta duresa i tanta buidor, es pot seguir sentint que la vida estira i recolça i segueix? Certament un miracle... el nostre secret... ,)

... ni cap hora és isarda, ja ho deia el poeta... fem magatzem, ves a saber com... Res mor per sempre, tot torna... records que reviuen, de cop, i nosaltres revivim amb ells... és màgia i sort n'hi ha... què faríem sense, tan turmentats per sentiments de tota mena... Màgia i bellesa, que no ens en manquin mai... Gràcies, bufanúvols.