El miracle de viure

Un relat de: bufanúvols

Penso en el miracle de viure,
sovint, al desvetllar-me,
si el somni esdevé malson
o quan l´ànima, valenta,
com un far en la nit,
il·lumina els marjals i els vergers
per on tornar a néixer.

I em descobreixo sol,
sense un déu a qui pregar
i un per què on aferrar-me.

Penso en el miracle de viure
quan erro i ensopego
i sol m´alço una altra volta
i sol invento dreceres
pels camins d´aquest desert.

És un secret, el vell mite,
la mare dels navegants
i de totes les coses colossals
que es diuen en silenci.




Comentaris

  • la vida...[Ofensiu]
    Capdelin | 26-05-2006 | Valoració: 10

    és un secret que portem dins i que mai el coneixerem fins la mort... cal trobar la forma de desxifrar-lo correctament i aconseguir no espatllar amb massa ambicions el miracle de viure.
    una abraçada

  • enlluer-nes [Ofensiu]
    helena | 25-05-2006 | Valoració: 10


    Poema resplendent, brillant que enlluerna, com mirar al Sol. Tot és al seu lloc, en un ordre perfecte i amb una música austera i sepulcral.

    Gràcies per aquest regal, per aquest miracle de poesia.

    helena

  • M'ha encantat...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 13-04-2006

    ...aquest teu poema. Em deixa muda perquè parla de mi mateixa, i de manera magistral.

    T'envio un petó molt dolç i et dono les gràcies.

  • El miracle...[Ofensiu]
    Julia35 | 08-04-2006

    ...de seguir sentint malgrat... totes les cosetes d'aquest món peculiar, deliciós i cruel alhora... i seguir caminant sense saber d'on treure la força i on recolçar-se. Com, enmig de tanta duresa i tanta buidor, es pot seguir sentint que la vida estira i recolça i segueix? Certament un miracle... el nostre secret... ,)

Valoració mitja: 10