Tot torna

Un relat de: bufanúvols

El silenci del tic-tac del cucut
i la fina escletxa de llum
escolant-se per dessota la porta
que no ha tancat mai del tot.

Al viure estimàvem
amb la llum clara del matí
i la calma de l´aigua
brollant per la sèquia
que regava els tarongers
quan queia el sol, tan lluny:
un univers d´olors i colors
i arbres i éssers nous
que tot jugant descobríem
pels prats i carena enllà.

Tot torna, res mor:
carrer del Carme, Plaça Major,
el primer bes als llavis
i els meus ulls afligits cercant
la boira, a trenc d´alba,
en la trista grisor de setembre.

Destinats a voler també la lluna,
un dia vam creure ser els herois
que cercàven la pau pels camins
per on els romans defalliren
-ho conten els vells, no és llegenda-
i on avui creix l´argelaga, el romaní,
la farigola, l´espígol, l´olivera
i els ocells festegen la primavera.

El sol m´acarona i s´escola
pels racons de ma casa
i els carrerons del meu poble.
Res mor per sempre, tot torna
i en cada volta sento que creix
la vida i la màgia
o la màgia de viure.

Comentaris

  • Res no és mesquí...[Ofensiu]
    Julia35 | 25-03-2006

    ... ni cap hora és isarda, ja ho deia el poeta... fem magatzem, ves a saber com... Res mor per sempre, tot torna... records que reviuen, de cop, i nosaltres revivim amb ells... és màgia i sort n'hi ha... què faríem sense, tan turmentats per sentiments de tota mena... Màgia i bellesa, que no ens en manquin mai... Gràcies, bufanúvols.

  • Res mor per sempre...[Ofensiu]
    Guspira | 19-03-2006 | Valoració: 10

    tot torna... tens molta raó amb tot això que dius aquí. M'he llegit el poema 3 cops i m'ha agradat cada cop més. Enhorabona! :P

    Una abraçada

    Guspi

  • si beses[Ofensiu]
    jaumesb | 17-03-2006 | Valoració: 10

    les arrels beses també les ales

Valoració mitja: 10