Jam amb les teves reflexions em sento ben acompanyat. Gràcies.

Està molt be escriure lo que es respira en l'ambient, si senyor.Excel.lent.

Brillant !!!Continueu Poblet.

Aquest relat es ple d'il.lusió a més de ser bonic. Moltes gràcies. Avui necesitava una lectura com aquesta.
Agraït

Es tracta d'un període terrrible, però que va ser quotidià durant tres anys. Uns fets lamentables que s'incorporaven dia a dia a la vida de les families amb molt de patiment, es molt humà i altruista l'acte del senyor esmentat.
Gràcies per fer memòria d'uns tristos episodis que no haurien de pasar enlloc mès.

Em quedo amb la bona olor que deixen les pomes fetes al forn, a casa les feiem a sobre l'estufa, aquella olor perfumava tota la casa.
Sembla que vegi les trifulques dels dos avis. Molt be.
Gràcies

Deia un jesuita compromès amb l'Amèrica llatina; "Per quina obscura raò l'amor i la veritat son lo mès amagat del mòn ".
Sabem estimar? Perquè ens costa tant estimar ?
Gràcies per el relat

Amb aquest article l'any comença be, ens fan falta reflexions com aquesta per empenyer el mòn a una visiò mès humana.Gràcies

Això sén diu posar-li el dit a l'ull, a una dirigent que no te ànima.
Gràcies Poblet

A la casa d'en Bac de Roda, un cop el varen penjar a la Rambla de le Devallades de Vic,, la viuda feu tapiar uns finestrals encarats vers Vic, Fins que es restaurà el casal vers la decada dels vuitanta no es varen tornar a obrir, estant-hi present l'alacalde de Vic, entre altres autoritats. Era una forma de tancar una pàgina amarga de la nostra història

Jo tambè penso que si es pren una actitud d'atenció en el dia a dia, es pot percebre una remor de bondat i amor que posiblement sigui infinita. El problema es la nostra contingencia en un mòn que tot i els problemes que te, ens meravella i atrau constantment.
Gràcies per aquest text tant evocador.

Bonic, entranyable i molt,molt humà. Gràcies

Gràcies per aquest recordatori sobre els mites grecs que tot i ser mites arribaven a explicar la problemàtica humana d'una forma planera i entenedora, el de Prometeu es especialment bonic per la seva entrega vers els homes, un gest, que fa explicable la riquesa tecnològica de l'home, el domini del foc, devant dels instints de la resta d`èssers vius, per tant , el seu predomini sobre el mòn natural.
Agraït.

L'Experiència terrible dels camps de concentració han donat diverses lliçons irrebatibles de l'essència humana i de la raó vital ùltima. Els testimonis que ens han arribat així ho demostren i poques obres biogràfiques assoleixen una profunditat tant extrema i tant real
. Les hem de vetllar com un testimoni de lo que es capaç d'arribar a fer l'home i la lliçò que s'en treu de les mateixes. Mai es podrà honrar prou la riquesa que s'en desprèn i la magnífica esperança de no tornar a caure en un error com va suposar la solució final del regim nazi, amb antecedents prou cruels en la nostra guerra civil.
Pensem-hi sovint, sobretot amb el llenguatge que determinats mitjants fan servir per descualificar políticament a l'adversari.
Gràcies Agnès per l'article

Quina alegria mes desimbolta, es una expresivitat molt ben reflexada, enhorabona.