Biografia:

Jmollà escriu des de menut. Començà amb la cal·ligrafia però només pogué va deixar la pauta perquè era com viure en una casa amb el sostre encongit. Més endavant, decidí d'escriure en quartilles blanques que li donaren, si més no, una perspectiva més folgada.
Aquesta costum d'escriure, quan era menut li permeté de guanyar un premi de redacció durant les festes majors del seu poble, per altra banda, únic mèrit literari de l'autor.
Com a guardó obtingué uns walkman -encara no existien els mp3- amb un auricular per a cada orella. Aquest esdeveniment va fer que s'afeccionés a la música i, aleshores, insistí i insistí per a desxifrar el llenguatge sonor. Malgrat els esforços i la dedicació, se n'adonà que quan intentava expressar-se mitjantçant la música li faltaven paraules i per això tornà de nou a les lletres.
Ara, continua escrivint: poemaris vocacionalment inèdits, històries resoltes i pissarres verdes durant la quotidianitat proletària. Un de tants, doncs, que escriuen per passar l'estona.