tenim molt present a Emili Vendrell i Ibars, perquè era cosí germà del meu avi. A casa nostra hi ha un germà amb una veu de tesitura molt semblant.
Molt maco aquest escrit. Gràcies

T'expliques molt bé. Hem d'estar sempre atents. "Sin que se note" podriem perdre el que ara tenim, ens volen distreure i això no ha de passar.

Té una naturalitat que el fa impossible de deixar de llegir. Especialment bé el final, que li dona un nou color a la història.

com canvia poc a poc la història. La vida sempre té dues cares difrents, és cert.

fent aquest camí. Ben expressat

fent brillar les coses i parlant clar... Molta gent té aquestes marques de temps amb repressió i culpes i està bé parlar-ne, que no s'oblidi que queden restes d'això encara avui i no hem de permetre que facin foc d'aquest caliu amargant.

uns altres canvien de llibres i sempre guardem coses especial. El teu relat parla de Sant Jordi i els records, també

Si un no veiés amb els ulls la fotografia, sentiria ben bé el que si veu amb el teu poema.
Escrius molt bé

La sequera de les paraules vol dir molt. Es nota contudent el sentiment. I ja fa molt que no escrius?

Es nota amb escrits com aquet la gent que té coneixement de les coses importants de la vida. Endavant.

M'agrada molt aquest poema teu, que té molta expressivitat encara que sigui tan trist.

un relat graciós i dinàmic

és un relat o què? Sembla que em perdo una part, no sé si el veig complert.

en la creació ni en la inspiració. Molt inspirat també el relat.