Inspiració tardana

Un relat de: Mercè Bellfort

Inspiració tardana

Té el caprici de veure-ho tot amb uns altres ulls. Està farta de tanta monotonia i s'endinsa en el món dels somnis. Somnia que el cel és verd, el mar groc, les muntanyes violetes, la sorra blava i les roques roses. Ho visualitza i somriu: li agrada aquesta particular versió de la natura. Ara utilitzarà els mateixos pinzells i els mateixos colors però el resultat de la seva obra serà totalment insòlit. Entra en acció. Puja al taller on té la bata i un munt de teles en blanc esperant-la. Està molt il·lusionada després d'aquestes visions prèvies que li han retornat la inspiració. Té els paisatges dibuixats al cap i, apressada, s'enfronta directament als llençs. Colors destinats a despertar la ment de l'artista i a qüestionar-se quantitat de temes filosòfics que no s'havia plantejat mai a la vida.
Porta unes quantes hores a l'estudi i no ha parat de pintar paisatges extravagants, sorprenents. Talment com si un dimoni hagués posseït el seu cervell. No se'n recorda ni de les seves necessitats més primàries. Li cau la nit al damunt i segueix a un ritme vertiginós. Acaba de pintar set quadres i, finalment, s'asseu al terra per observar la seva creació.
"Espectacular"- pensa.
Mai no havia quedat tan satisfeta del seu treball com avui. Llàstima que precisament avui compleix vuitanta anys i les expectatives de promoure una exposició queden una mica llunyanes.
"Tranquil·la, els teus quadres tenen futur. A mi em va passar el mateix"- sembla que li digui en Van Gogh des de la paret frontal.

Comentaris

  • Més val tard que mai...[Ofensiu]
    Naiade | 14-10-2009 | Valoració: 10


    Mercè, m'ha agradat moltíssim aquesta visió, molt comú per cert,que li has donat al relat. Imagino totalment aquests moments d'inspiració, on gaudeixes deixant-te anar i entres en aquell altre món paral·lel on només uns pocs hi troben el camí, on cap necessitat vital té cap importància. Com una mena de possessió té aïllat del món al artista, que només viu per portar a terme el que brolla del seu interior.
    Visualitzo la pobre velleta i la veig a terra contemplant la seva obra satisfeta, però a l'hora dolorida de cap a peus!

    Una forta abraçada amb la llum de tots els colors de la paleta.

  • Els teus relats...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 14-10-2009 | Valoració: 10

    Els teus relats no deixen de sorprendre'm. Cada vegada penso que m'enganyaràs, no sé com, però d'una manera o altra saltarà la sorpresa. Aquesta vegada també.
    No hi entenc un borrall en pintura, només sé, si un quadre m'agrada o no m'agrada... i de vegades canvio d'opinió d'un dia per altra.
    Som variables? Hem de ser constants? No ho sé pas, però crec que el que hem d'estar és d'acord amb nosaltres mateixos... i la teva pintora ho està!
    - Joan -

  • M'ha agradat,[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 11-10-2009 | Valoració: 10

    sorprenent com els artistes que tenen inspiracions tardanes i que al realitzar-les acostumen a transformar-se en les millors obres que han creat.
    Aquest relat teu no és una inspiració tardana si no que ha arribat amb puntualitat.

    J. Lluís Cusidó

  • Admirable [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-10-2009

    l'actitud d'aquesta dona. Jo li diria el que desde el quadre sembla dir-li el famós pintor : Endavant! M'he posat perfectament a la seva pell.
    A mesura que he anat posant anys, he hagut de canviar el punt de creu i el ganxet per activitats menys agressives pel meus ulls. Ara intento escriure, faig sudokus i llegeixo. La qüestió és tenir la ment ocupada.
    M'ha encantat tot el relat especialment la darrera frase però no és d'estranyar sent tu l'autora.
    No saps com agraeixo els teus carinyosos comentaris.
    Una fortíssima abraçada, Mercè.
    Nonna

  • El temps desapareix[Ofensiu]
    Avet_blau | 07-10-2009 | Valoració: 10

    Sovint l' inspiració llença la realitat fora del cap, i fa nèixer nous colors sons i paraules;

    El que crea poemes, músiques, pintures
    veu el seu mon, que sempre es màgic,
    e intenta plasmar-ho, obsesivament.

    El temps, desapareix,
    fins que neix el poema, la canço, el retrat.

  • No hi edat[Ofensiu]
    Girotondo | 07-10-2009

    en la creació ni en la inspiració. Molt inspirat també el relat.

  • bon micro relat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 07-10-2009

    directe i concís, cada dia m'agrada més el que escrius. Et diria però, un sols, els posesius; seu, seves. Hi ha maneres de no usar-ne tants, dóna més riquesa al relat, però, un altre però; molt bon relat Mercè!

    Ens veiem aviat.

    Ferran

  • la puntuació[Ofensiu]
    ANEROL | 06-10-2009 | Valoració: 10

    te una importància relativa,

    M'agrada la teva escriptura ràpida, senzilla i sincera; m'identifico força

  • positiu[Ofensiu]
    ANEROL | 06-10-2009

    vital, ; un deix d'humor al final, per rematar una bona exposició d'il·lusions
    gràcies pels teus comentaris, m'agrada que em lleguessis

  • Excel.lent composició literària i[Ofensiu]
    Romy Ros | 06-10-2009 | Valoració: 10

    en aquest cas no és tardana. La inspiració encara que arribi als 80 o 90 sempre és positiva: el principal element és que aporti la pau a l'artista i aquest es quedi satisfet amb la seva obra, encara que aquesta no es vengui. Maravellós personatge el teu que en poc temps i compulsivament ha creat set quadres dels que se sent plenament satisfeta. Enhorabona Mercè i gràcies per visitar el meu raconet.

  • F. Escandell | 05-10-2009 | Valoració: 10

    No importa l'edat, sinó el fet de sentir-se satisfeta amb la pròpia obra, d'haver pogut plasmar el que portava a dins, de poder observar amb un somriure el seu art.

    Una abraçada!

  • Bon relat,[Ofensiu]
    brins | 30-09-2009 | Valoració: 10

    com sempre són tots els teus.
    Crec que presentes un fet que tot i tenir un final una mica irònic, conté també molta tendresa perquè tots coneixem aquest impuls de crear, i tothom el sentim amb més o menys intensitat.
    El que és important, és que no ens desaparegui mai, que els anys no el puguin anul.lar...

    Una abraçada,

    Pilar


  • Mai és tard...[Ofensiu]
    copernic | 30-09-2009


    quan arriba la inspiració. Qui pot dir que és molt millor ésser un Mozart o un Orson Welles, exemples de precocitat per excel.lència que trobar la vertadera vocació, allò que ens emplena, als vuitanta anys? El teu relat, entretingut, amè, amb una descripció intuïtiva del moment sublim de la creació, de l'entusiasme, del desfici de la confecció de l'obra en plena transfiguració mística ens transporta als que hem descobert el que voliem ésser quan fóssim grans quan ja som grans a un món màgic, un món a on un nen, de nom Bastian, embolcallat amb una manta, al mig del gimnàs, fent campana de classe s'evadeix de la realitat llegint, llegint una història interminable. El relat fa un gir inesperat quan descobreixes la inspiració tardana del/ de la protagonista i ens recordes Van Gogh, que no va vendre ni un sól quadre en tota la seva vida, Reflexions que m'ha inspirat (tardanament) el teu relat.
    Moltes gràcies per visitar el meu raconet i per cert, cada vegada que renoves la teva fotografia et trobo més guapa, si em permets la gosadia. Petons des de l'observatori!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: