4 estacions

Un relat de: k-paxià

Vaig aparèixer una mitja nit (potser l'hora, la bruixa, ja m'hauria d'haver
donat pistes de com aniria el meu decurs) en la que, segons qui
s'enrecorden, les estrelles de maig brillaven pures al cel i van arrancar-me
una rialla abans que el plor de nounat.
Un sospir després d'aquest màgic moment, el d'arrivar a aquest planeta de
sobte, ja havien passat 15 anys i es despertava (si no estava despert i
rentant-se les lleganyes desde feia temps) el Marc.

El Marc. Quin tipus!. Encara avui, més de 15 anys després, no podria dir que
en conec ni una ínfima part.

Montse. Va ser aleshores, en aquells 15. Una morenassa, la més guapa de
l'academia de repàs de BUP i COU on anàvem a parar els qui hi anavem a
parar. Van ser més de 3 anys. Els primers 3 anys de descobriment de la
tendresa, de les pessigolles a la panxa, del no voler dormir, del xerrar per
telèfon fins que es feia de dia, de sexe, de sexe innocent i pur. Va ser la
primera i última vegada que he notat que havia de ser jo qui trenqués allò,
que no va deixar de ser bonic en cap moment, pero que requeria de noves i
diferents experiències. I ho vaig acabar.

Eva. Ja comptava amb 19 anys. Va ser una de les posteriors experiencies,
pero... va se La Experiencia en majúscules. Van ser més de 3 anys més, en
els que vaig consolidar el concepte d'estimar i sentirse estimat. En
consolidar el concepte de fer l'amor per sobre de qualsevol idea
preconcebuda per qualsevol ésser d'aquesta vida eterna. Pero no érem un, no
anavem pel mateix camí. I no és que el camí d'un dels dos fos torçat, no.
Simplement, s'havia d'acabar... i es va acabar. Aquí vaig descobrir la
soledat, el patiment, la incapacitat,... la mort. La mort emocional.

Maria. Havent resorgit del fons que vaig arribar a tocar amb la punta dels
dits, la vaig conèixer. Ja en tenia 23. Ella 35. Amb ella vaig descobrir el
respecte, la solidaritat, la amistat dins l'amor, dins la luxuria, dins la
fidelitat a un ésser per que si. Junts vam fer una joia. El Xavi. No hi ha
més paraules. Indescriptible. Pero es va acabar, tb, al cap de 9 anys. Tot i
havent-ho acabat jo (que en el fons sempre he sentit que es va acabar sol)
vaig sentir que no trobaria Allò... que era quelcom efímer que només existia
en les poesies, pero que no estava a l'avast dels mortals.

Neus. En tinc 32. I em sento com amb 15, amb 19, amb 23 i 32 a la vegada. No
sabria definir clarament el que em passa en aquest moment.
Tornaré al títol. M'agradaria pensar, vull pensar,... desitjo amb tota la
força del meu cor i la meva ànima que la meva vida sigui com una metàfora de
l'Any. L'Any com a concepte, que sempre comença a la primera estació i acaba
a la quarta, la última.

Si Neus, el que sento ara és exactament això. Sento que estic preparat i ple
d'ilusió per acabar tot el que em queda amb tu. Pero tranquila, esborra
aquesta cara de sorpresa i por. No és un anhel desesperat. És un sentiment
pur d'aquest moment. No és un lligam emocional vinculant. És un desig, una
ilusió,... com la d'aquell nen petit que escriu la carta als 3 Reis Mags
d'Orient. És, només, un pensament amb el que me'n vaig a dormir cada nit i
amb el que em desperto cada matí. És el que sento. És el que em fas sentir.
I t'ho volia dir. Crec que ja t'ho dic prou amb els meus ulls... però ara
t'ho regalo escrit... i en parlarem i viurem el que faci falta tal com
ragi... com sempre hem fet...

T'estimo Neus.

Comentaris

  • Molt madur[Ofensiu]
    Girotondo | 21-10-2009 | Valoració: 7

    Es nota amb escrits com aquet la gent que té coneixement de les coses importants de la vida. Endavant.

  • Aki hi ha un cant a la vida[Ofensiu]
    2silencis | 22-04-2008

    i a la il.lusió. Un hermós repàs a la vida i una intensitat molt gran. Té unes imatges molt interessants.
    He repassat els teus escrits (potser pocs?) hi crec que son el resum del principi i final d'una mateixa historia i no precisament de fantasia.

  • Hola, k-paxià[Ofensiu]
    Adriana Ferran (la poeta dels petons) | 08-06-2007 | Valoració: 9


    Tens un esperit de jove visceral. ple d'amor per donar. Què siguis molt feliç. Petons.

  • Enveja sana[Ofensiu]
    markitus | 19-05-2007 | Valoració: 10

    Llegint el teu relat, he sentit enveja sana, realment m'ha emocionat, tot i que actualment estic com un nen de 15 anys, m'encantaria a arribar a que ella fos com la teva Neus, felicitats de tot cor.

  • No es per cumpliment[Ofensiu]
    xelofont | 15-05-2007 | Valoració: 10

    primer de tot encantat i agraït pels teus comentaris.Sincerament callaria si no fos que llegint el que escrius realment em sento jo mateix, no et nego un punt de enveja sana, perquè jo estic en aquell procès que ni tant sols espero una Neus, encara encallat en una estaciò però realment es bonic com ho expresses i m'he sentit viu sentimentalment i sempre es d'agraïr, perquè quant et toca ser espectador almenys que la pel.lícula que projectin es bona, la teva ho és.
    Felicitats!

  • L'aventura de recórrer mil amors.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 19-04-2007 | Valoració: 10

    En la vida, l'amor és com la feina: canvies varis cops en ta vida, passes per mil aventures, et toca pringar molts cops, i al final, tot va com va...

    Aquest relat expressa els "canvis de vent" de la vida i de l'amor... Les coses són així!!

    Au, salut i república!!

Valoració mitja: 9.2

l´Autor

Foto de perfil de k-paxià

k-paxià

3 Relats

10 Comentaris

3548 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
K-Pax,... hauríem de venir tots d'allà per poblar La Terra... i 'poblar-la', no esquilmar-la.