Anem de cara un nou paradigma; un món caòtic. Son masses preguntes per tant poques respostes.

Salut tinguem.

Colpidor, cru i humà. Reflex de les cures, l'envelliment, la vergonya corporal.
Medicalització i solitud institucional.

Salut tinguem.

Un relat original. Barreja física i sàtira amb jocs verbals que fan pensar
sobre la porqueria que ens pot caure al damunt.

Salut tinguem jomagi. La necessitarem.

Un text delicat, plè d'esperança i tendresa.
Absències de llum.

Salut tinguem.

Trist relat. La pluja final potser és l'única companyia possible.

Salut tinguem.

Com a dona, admiro profundament l'elegància amb què descrius aquest plec femení:
sense vulgaritat amb una tendresa gairebé cartogràfica.

M'ha emocionat de debò.

Salut tinguem jomagi.

Enyor d'una topografia domèstica.
Desconcertant perquè el dolor hi és
quotidià, per això mateix pertorba.

M'agradat. Salut jomagi.

L'atmosfera de por i de mort, un instant de crisi. Transcendència
absoluta. En saps.

Salut tinguem.

El terror íntim quotidià.
Molt encertat i colpidor.

Salut tinguem.

Prosa sensual i continguda, carregada d'erotisme subtil.
El clímax s'intueix més que no es diu. Bonic i suggeridor.

Salut.

És curiós que un text que parla tant del silenci rebi sovint el mateix
tracte: silenci.
Ens hem acostumat a llegir sense dir res als qui escriuen, com si el
comentari no formés part de la lectura.
Jo almenys, volia deixar constància que l'he sentit.

Salut tinguem jomagi.

Un relat suggeridor: prosa poètica, l'aire de realisme màgic i el final circular
fan que sigui una petita joia inquietant. M'ha encantat de debò.

Salud tinguem.

Colpidora i que entrellaça naixement i mort.
Una metàfora del líquid i la llum com a trànsit
vital com a retorn essencial.

M'agradat molt. Salut.

Poder, desig, menyspreu i soledat. Totes dues estan sotmeses!

Salut tinguem.

555 lectures?... Aquí hi han infiltrats silents que se'ls veuen les vergonyes.

Llàstima de caixes en vaga.