M'ha agradat molt com vas presentant la situació fins al dessenllaç final. És una bona reflexió sobre els escriptors i sobre l'art en general: Són els contadors d'històries uns cobards de la vida? Expliquen i imaginen tantes coses per por a creuar el pont, a passar a l'acció? Algú va dir que els grans escriptors tenen una vida mediocre, perquè s'hi dediquen tant que no tenen temps de viure, i que els escriptors mediocres solen tenir una vida d'allò més novelesc, perquè les aventures per les que passen no els deixen temps d'escriure millor. Si has de triar, què preferiries? (Gràcies Miracle!)