...al realisme màgic que apunta l'anterior comentari. M'ha agradat molt, molt, molt, de debò, i això que sóc un rata amb els elogis. On puc trobar la novel·la? Aquesta barreja de somni i de mitologia de poble també m'ha recordat Jesús Moncada. No sé què més dir.
Ah, si, ha sortit la 2a entrega de "La veritable història de Lot", tot i que, vist el nivell, millor que llegeixis altres coses d'aquest escriptoret.
Felicitats.
Bon Any
Etc.

...però no els perdràs de vista. Posa't al seu lloc: on t'estimaries més ser, atrapat entre quatre parets o dins d'una imaginació que et farà viure per sempre?
Inquietant, màgic, bonic.
Felicitats i bon any!
Enric

...pots descobrir que el tal Ningú pot existir, i encara és més desolador. Endavant, Arramonat, i bon any.
Records
Enric

...amb un punt d'unió en el que somiem, un final que pot ser tan obert com ben tancat, .travessem el mirall només en quatre ratlles, Uf, m'ha agradat. Això promet Arramonat. ( rodolí)
Segurament ja coneixes l'Esplín de París de Beaudelaire, recomanable per als amants de la prosa poètica, o poesia en prosa, per seguir el rotllo "simètric", una mica del XIX, això sí.
Endavant, relataire!

Et felicito, Calderer. m'ho has fet passar molt bé llegint el teu relat "a la Cortázar". Com es pot arribar a fregar el surrealisme, amb unes simples instruccions! Com més acurades i serioses són, més ens posen en evidència les convencions.
Et convido a llegir el meu "Com menjar pipes salades", un exercici també inspirat en les instruccions de Cortázar per pujar unes escales que vaig fer en un postgrau d'escriptura.
Espero anar-te llegint.
Enric

Et felicito. M'he fixat e el teu perquè, d'entrada, m'agraden molt esl microrrelats. Però el que no sabia era que em trobaria amb un microrrelat-retrat. Quina imatge més bona de la incertesa, i alhora, sense dir-ho, de la fe! Continuem corrent, confiem, no parem!
Et convido a llegir els meus relats, especialment "Pànic dominical" i "Visió a l'erm", em sembla que et poden agradar.
Endavant.
Enric

...la pujada a la costa, les ferides, l'angoixa, l'odi i sobretot la separació. Una guerra explicada -i viscuda- en pocs minuts. Felicitats!

M'ha agradat l'inici, m'ha sorprès que el motiu de la mort fos una sobredosi televisiva. També m'han agradat les descripcions "microscòpiques" del personatge o de les reaccions del seu cos ( rotllo Cortázar a "Como subir una escalera").
T'agraeixo també el teu comentari al "Pànic dominical", et convido a llegir la resta.