La veritable història de Lot- Part 2

-Escolta, Lot, el que Déu t’ha de dir: pren la teva dona i les teves filles i fuig de la perversa Sodoma amb tots els justos que hi puguis trobar, perquè aviat la seva fúria esborrarà aquesta ciutat de la faç de la terra. Quan això s’esdevingui, ai d’aquell que miri enrere: un terrible càstig caurà damunt d’ell per haver gosat mirar de cara el Totpoderós.
Així parlà l’àngel en aparèixer al tossal on , com cada sàbat, Lot esperava un senyal de Jahvé. La llum que l’envoltava tornava la nit en dia, i les seves ales daurades, totes plenes d’ulls, el mantenien suspès en l’aire. De genolls, encegat i atemorit, sense poder aixecar el cap de terra respongué Lot:
-No podrà ser.
-Escolta Lot, el que Déu t’ha de dir- ressonà com el tro la veu de l’àngel-¿Com t’atreveixes, després de quaranta anys posant a prova la seva infinita paciència implorant-li una revelació , desobeir el que ara Ell et demana?
-Grandíssim Jahvé, - digué Lot gosant alçar els ulls- Tu que has donat la Llei a Moisès, has mostrat escales a Jacob i carros de foc a Ezequiel, ¿ per què em demanes que abandoni casa meva, que deixi que els meus ramats s’escampin, que serps i escorpins niïn al meu llit, i que la meva dona m’acompanyi? És que no t’he sacrificat prou anyells, o no t’he invocat amb prou força? Per què no vols fer de mí un profeta com els altres?
Fou llavors quan una gran llengua de foc emergí de l’emissari del Senyor, obrant el prodigi de tornar negres les puntes dels cabells i de la barba de Lot, fins ara blancs com la neu del Sinaí. Que es faci la voluntat de Déu, exclamà ell meravellat, que es faci la voluntat de Déu.


L’endemà al matí, Lot tornà a casa i explicà a la seva dona i a les seves dues filles el que havia succeït i tot el que l’àngel li havia manat, però elles no el cregueren, ans al contrari, feren mofa dels cabells que portava i de la poca roba que el cobria.
-Dones insensates i aviciades! -les reprengué Lot irat:- Tant poc heu trigat a oblidar d’on venim? Tant us ha corromput aquesta ciutat que ja no escolteu Jahvé quan us parla?
Digue’ns, Lot, quan és que Jahvé ens ha parlat- li respongué la seva esposa-. Vam bastir una talaia perquè tota la vall havia de morir negada, vam viure quaranta dies sota terra perquè cent cometes havien de caure del firmament i vam encendre fogueres perquè una plaga de llagostes se’ns havia de menjar vius. Va ser llavors, quan parlà Jahvé? Hem hagut d’abandonar totes les ciutats de la vall per la vergonya a què ens exposen les teves falses profecies. Per això, com que a Sodoma encara no et coneixen, no ens farem malveure.
-Dona blasfema!- li respongué Lot -. És fer-se malveure obeir els designis del Senyor?
La filla gran de Lot, tot despreciant-lo, li contestà: Jahvé només parla als seus profetes. Per més que et passis els sàbats a la muntanya amb els braços estesos, tu no n’ets pas, de profeta, ets un pastor amb els braços estesos.I llavors hi afegí la seva filla petita i més estimada: com vols que Jahvé et parli si tu només t’ entens amb les ovelles? Au, a parlar amb les bèsties!
I com que Lot no fou escoltat per la pròpia família, s’adreçà a la plaça pública per parlar a la gent de Sodoma. Era dia de mercat i el lloc estava molt concorregut. Per això, per fer-se veure i sentir s’enfilà en un abeurador que allí hi havia i així se’ls dirigí en veu alta:
-Sodomites! Escolteu el que Déu us ha de dir a través del seu profeta. La depravació en què heu caigut us portarà a l’extermini. Aquells que es penedeixin i abominin del pecat, que vinguin amb mi, que de Sodoma no n´ha de quedar pedra sobre pedra!
De seguida la xusma de la plaça envoltà Lot tot assenyalant-lo amb el dit i escarnint-lo. “Aquest no és Lot, el pastor?”- murmuraven entre ells. Com que anava gairebé nu, uns quants homes se li acostaren, envoltant-lo amb vils propòsits. No volies que vinguéssim?- li digueren- Doncs aquí ens tens.
Lot tornà a casa masegat i amb les cames tremoloses, on trobà les dones esperant-lo a l’atri, plorant i envoltades de fardells. I és que la notícia del que havia succeït a la plaça ja havia arribat abans que ell. La seva esposa li digué amargament: una vegada més has hagut d’avergonyir la teva família, Lot, però aquesta serà l’última. Marxarem quan neixi el dia, i prega perquè la profecia sigui certa i la ciutat s’enfonsi; del contrari, no ens tornaràs a veure.
Aquella mateixa nit, com que no podia dormir per tot el que s’havia esdevingut en el seu cos i en el seu esperit, Lot es posà la seva millor túnica i, després de purificar-se, anà a cercar consol en Judit, l’esclava amb qui havia engendrat Set. I, ajaçant-se al seu costat, li digué a cau d’orella: oasi del meu desert, anyell entre llops, daina meva, obre la tenda al teu profeta.
Però, de forma miraculosa, fou la veu de la seva esposa la que respongué a Lot dient-li: la teva esclava ha deixat casa teva. Avui l’he alliberada, a ella i al seu fill, perquè trobéssin refugi entre els gomorrites. Res no m’hauria omplert tant de joia com que vinguéssin amb nosaltres, però recorda què va dir Jahvé: prendràs la teva dona i les teves filles i fugiràs de Sodoma. Paraula de Déu, Lot, paraula de Déu.
Amb la primera claror del matí, Lot i la seva família abandonaren la ciutat sense que ningú els veiés. Un cop en travessaren les portes, ell prohibí a les dones girar-se, passés el que passés, fins que no fóssin a recer, tal com li havia ordenat l’àngel. En arribar al peu de les muntanyes, començaren a sentir els bramuls de bestiar i el cruixir del foc que el vent portava des de la vall. Era un soroll terrible, i com més avançaven, més temptades estaven elles de mirar enrere. Per això Lot les prenia de les espatlles i les empenyia, entonant psalms al Senyor amb totes les seves forces perquè no defallíssin. Però, finalment, la temptació vencé l’esposa de Lot: aturant-se, es girà vers la ciutat i el que llavors veié la va deixar de pedra. Et maleeixo mil vegades, bagassa!, va dir ella entre dents abans d’arrencar a córrer cap a casa seva.