L'hora dels adéus

si m'ha agradat.

En acabar de llegir-ho m'ha agafat un calfred i l'he tornat a llegir per si no l'havia entès. El calfred no se m'ha anat.

...però no els perdràs de vista. Posa't al seu lloc: on t'estimaries més ser, atrapat entre quatre parets o dins d'una imaginació que et farà viure per sempre?
Inquietant, màgic, bonic.
Felicitats i bon any!
Enric

Ha donat molt de joc aquest repte de la matinada, em sembla que som una mica noctàmbuls tots plegats.
Un relat intimista i ben conduit, llegint-lo t'endinses en el món de la protagonista i amb les poques paraules dipositades en el relat, ens obres vies a altres històries, i de fet, és el que més admiro dels relats, que no siguin simplement lineals, que expliquin altres coses, sense que calgui anar a ells, pots entendre més que no dius. Un relat de comiats, amb un estil molt personal i íntim i amb un final que arrodoneix el petit món del que la protagonista acomiada. Un relat rodó.

Bon any Angie, i bons relats per escriure i llegir!!

Ferran

Quan el vaig llegir al repte, tot just després d'haver penjat el meu, vaig tenir una sensació de neguit inexplicable. Era força entrada la matinada i, la veritat, l'esperit dels pares de la protagonista van travessar la pantalla de l'ordinador i es van instal·lar al meu estudi i després em van seguir fins al llit i un cop vaig tancar els ulls encara hi eren, tal és la sensació que transmet el text. Això vol dir que l'atmosfera està molt ben aconseguida. Pel que fa a la història, a mi em passa com li passa al Franz, que em queda un fil per lligar, alguns interrogants per resoldre: què va passar exactament a les 4.46? un accident a la terrassa? Sigui com sigui, està molt ben construïda la narradora-protagonista i l'halo de misteri és excel·lent. Aprofito per desitjar-te molt bon any 2111.

De tots els relats que competíem en el citat Repte, el teu és dels que més m'agradava. Disfruto sempre molt amb la teva prosa aparentment senzilla i acurada, les teves històries tant reals però alhora tant imaginàries.

Sempre és un plaer llegir-te, no dubtis que continuaré fent-ho.

Una abraçada,

Sol_ixent

...que cau rera una altra, lenta, seguida, monòtona... O millor com una martellada al cervell deixan-te estabornit, fosc, fantasmagòric...
Hi ha calor/fred, tècnica, emoció, calfred,... I dona participació al lector... el fa partícep dels esdeveniments, involucrant-lo.
Potser, 'mossa', un dels millors relats curts que t'he llegit!

Bon Nadal i bones festes! És clar, amb salut i rebolica!

Com no podia ser menys, estic d'acord amb el jutge d'aquest repte de matinades, en què per cert ens vam trobar en els fils invisibles del fòrum a hores intempestives en molts casos.
El relat et deixa rumiant i rumiant, i confesso que encara em queden caps i fils per lligar, però és molt seductor.
Salutacions,
franz

I, certament, tornaria a escollir-lo per al veredicte del Clàssic CDXLVI.

Aquí deixo el meu comentari:

Un relat que perdura en el cervell un cop finalitzada la seva lectura. I això és el que m'ha fet decantar definitivament en la meva decisió. Anit, en arribar de la feina, la meva intenció era començar a redactar els comentaris des del relat que no havia llegit. I la lectura de L'hora dels adéus va ser la primera lectura i el motiu de deixar de llegir la resta de relats. Perquè havia quedat un ròssec dins meu de la història de l'angie.

Un molt bon relat, que deixa una melangia i un calfred que perdura, i persisteix una bona estona.

I això m'agrada...

Gràcies, angie, per la teva aportació.


d.


PS: la informàtica va fer que es perdés el primer comentari, però la idea era similar...