Imagino que saps que fa un temps que et segueixo les lletres, però aquesta poesia m'ha impulsat a registrar-me i deixar per sempre el comentari.
D'alguna manera, m'has transmès l'esperança que res s'acaba quan dius Adéu. Al contrari, que sempre hi ha coses positives a partir d'aquell moment.
El record perviurà sempre, i les maletes al racó també. Fins i tot, la porta que creus haver tancat queda entreoberta i el pany està espatllat.
Però es pot seguir endavant.

Podria viure sense tu,
el món seguiria girant
cada vegada més de pressa
i jo caminant convençuda
per la mateixa ciutat
en què tal dia em besares.

No moriria pas
ni jo ni l'amor ni els records,
cada cop semblarien més llunyans
fins apagar-se del tot les brases
de la nostra foguera.
Aquestes paraules m'han captivat.

Petons, Àfrika!