Biografia:

Nascuda a Barcelona quan el segle vint finalitzava, debuta al Palau Pams de Perpinyà el 23 d’abril de l’any 2009. Ha rebut diversos premis i mencions en certàmens literaris com “Josep Pla” de Palafrugell, “Joan Miró” de Barcelona, “Don-na” de l’ICD i “Vall d’Albaida” de l’Editorial Bromera. Comunica en la seva obra un infinit desig de viure i descobrir-ho tot. El seu primer llibre “L’ACRÒBATA DE FINALS DE SEGLE” es composa de Vint contes d’amor i mort i dos poemaris planetaris. Llicenciada en Psicologia (1993) i Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural per la Universitat de Barcelona (2009), destaca la fluïdesa i elegància de la seva prosa simbòlica. Les narracions “Segueix-me si et vols perdre”, “En un bar sense nom”, “El país dels mais” o “Regressió Rastaman”, són considerades una fusió entre l’estil de Henry Miller i Anaïs Nin. Al novembre del mateix any dona a conèixer públicament la seva obra al Fòrum de la Llibreria Bertrand de Barcelona, presentada per l’escriptor, catedràtic i crític de cinema Romà Gubern. Transmet una visió del món colorista, visual i sensitiva, alimentada d’amors fugaços, passions sobtades i desamors lents. Expressant emocions, Dala composa un himne a la llibertat femenina i descriu amb habilitat acrobàtica, una ruta de vivències transcendentals. Narradora de tarannà àcrata, aventurer i filantròpic amb molt de respecte pel poder i la fragilitat personal, escriu allò que ha sentit desprès d’haver-ho viscut, metaforitzant l’experiència i simbolitzant els fets. “L’Acròbata de finals de segle mostra un període en la vida de Talida Bosc, universitària urbana, renaixentista-ad lib, navegant entre la il•lusió i la tristesa, amb l’espontaneïtat de les primeres experiències viscudes, emotiva, sense tabús, a qui la gran curiositat per les vivències intenses la porta a viatjar sola, estudiar sense passar gaire per classe, trencar relacions, perdre i trobar persones estimades i traspassar límits de plaer, fins descobrir-se a si mateixa reflectida en desventures amoroses a les que acabarà convertint-se en addicta, amb la consegüent càrrega sentimentalment contradictòria, plena d’atzucacs i llàgrimes que comporta una addicció emocional. Composat per “Quadre sense Títol”, “Miracle Renovable”, “La Daga de la Parca” i “Et regalo el Silenci” presenta les lletres per a cançons del seu bipoemari“Cançons per a la fi d’un segle”i “Contes a la vora del meu foc” ens transmet el desig de volar, amb la màgia del pensament o en un ultralleuger astral, volar muntada en la cua d’un drac imaginari que marca el to de la fi i el naixement d’un segle.