Moltes moltes gràcies pel teu comentari, PERLA DE VELLUT!
És molt agradable saber que el que escrius agrada!
Salut!

Hola Nil, moltes moltes gràcies pel teu comentari i suggeriments. Celebro que t’hagi agradat!
He buscat però no he trobat el teu poema “Intemporal”, deu ser que soc nou i encara no controlo com trobar publicacions antigues.
Gràcies també per convertir-me en un poeta jove d’edat. Al cap i a la fi la joventut és un estat d’ànim...

Plató és sempre inspirador!
Gràcies per la sinceritat, SrGarcia!

Malauradament, moltes vegades així és!

Jajaja...bona lectura Sr Garcia!

El consol sempre és una bona opció quan hi ha trempera!
Felicitats pel conte!

La veritat és que no m'imaginava un desenllaç tan rutinari però tan trascendent al cap i a la fi.

Sr Garcia, gràcies pel comentari.
Seguint un impuls l'Eva comet un error i queda neutralitzada davant un mesquí com l'Arnau, el seu marit. Amb el marge de maniobra brindat a aquest últim, quan l'Eva el descobreixi d'una vegada per totes, i un dia ho farà, ell ja lì haurà pres tot.

Quins extraterrestes tan borratxos! Molt divertit!

Moltes gràcies pel comentari Galzeran (homefosc)! Una de les dificultats del relat, intencionada, va ser justament deixar l'esquelet d'una historia molt mes llarga en forma de diàleg.

Benvolgut SrGarcia,

Moltes gràcies pel teu comenari.

Certament dins el món de la ciència hi ha una competencia ferotge. Els científics mes enllà de la gran tasca que fan tenen un ego que no saben on posar.

Celebro que la història en forma de diàleg t'hagi agradat.

Gràcies de nou.

Gràcies pel comentari!