Adient, però exhaustiu (paradoxalment) a la web, ad nauseam. En tot cas, enriquidor.

Hola, amic, em dic Carles Canals i, com podràs entendre, no estic mort. No et preocupis, aquesta no és una carta amenaçadora.
Però et vull contar una petita història. Per casualitat vaig aprendre que exisitia un altre Carles M. Canals Álvarez, nascut el juliol de 1965 i que, com jo, era o és periodista i soci de la Biblioteca de Catalunya. Fins i tot vaig comprovar que ens semblàvem en la fisionomia. Sovint he hagut de dir a amics interessats que "No, no escric per a Telva, ara com ara. Parles d'un altre que es diu com jo."
Si això no fos prou curiós, et diré que diversos autors m'han emprat com a personatge de ficció, en la literatura (Roman Piña Valls, Emilio Arnao) i en el cinema (Lluís Casasayas). Encara, emperò, no m'havia passat que un escriptor empràs el meu nom sense conèixer-me. Una fita més!
Per cet, el relat és molt interessant: ràpid i eficaç, com han de ser les bones narracions.
Salut!