Al cau de la bestiola negra

Un relat de: Carles Canals

Sap el criminal allò que l'àngel somnia:
Que el delit de l'alè sobre el mirall
És llarg com la flastomia i pur com l'ànima
Del café. Aquells que hem conreat
Tant de temps l'estupidesa
Ens alçam ara en armes flamants,
Ens miram als ulls orgullosos,
Sodomitzam les nostres dones,
Exigim disculpes.

El paper sap l'halitosi del bolígraf
Com el capellà la veu de la beata
O la canya el bateig del glosador
Estúpid. Aquells que hem jurat
Lleialtat a l'oblit irenunciable,
Al llarg concert de la pietat,
Fingim que no ens hem vist,
I demanam disculpes per l'errada
D'haver-nos disculpat.

Comentaris

  • Exigim disculpes [Ofensiu]
    Bruixot | 29-04-2006 | Valoració: 10

    i no sabem el que fem. Potser ens disculpem per no saber acceptar el que fem, dia a dia, a la babalà, o a consciència. Potser ens cal això, l'oblit en cada moment, per ser nous i no haver de fingir...
    Però fingir és inherent a nosaltres, criminals que sabem que els àngels somien...

    Un poema preciós, unes imatges fortes i clares. Un poema per llegir i rellegir, una vegada i una altre. M'ha captivat, de veres. Vers a vers construeixes un discurs colpidor i estimulant.

    Espero poder llegir molts més poemes teus, aquí o en qualsevol altre banda.

    Xavier

l´Autor

Foto de perfil de Carles Canals

Carles Canals

4 Relats

4 Comentaris

3604 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00